Colossal
8Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
9.9

En alguna ocasió m’agradaria treure el cap per la ment del director càntebre Nacho Vigalondo, per veure com se li acudeixen les seves fantasioses idees i, sobretot, com després – especialment en el cas que ens ocupa – és capaç de fer funcionar una història que sobre el paper semblaria una marcianada inviable. Després del seu pas per diversos festivals, arriba a les sales “Colossal”, el seu darrer projecte pel qual va comptar amb la participació clau de Anne Hathaway.

Per si fa falta repetir-ho per mil.lèssima vegada, aquesta és d’aquelles pel.lícules que es gaudeixen molt més si un va al cinema sabent-ne el mínim possible. Cosa difícil quan fins i tot la majoria dels posters promocionals ja són un spoiler gegant.

Colossal” ens presenta la Gloria (Anne Hathaway), una jove redactora per mitjans online de Nova York, que porta una vida una mica desmadrada a base d’alcohol i festes. Després de la darrera baralla amb el seu nòvio, Tim (Dan Stevens), decideix agafar la maleta que ell li deixa ben preparada i tornar al poble on va créixer per intentar aclarir-se. Allà es retroba amb un amic de la infancia de la seva familia, l’Oscar (Jason Sudeikis), qui no trigarà a oferir-li una feina al bar que regenta. Segurament no el lloc més idoni perquè la Gloria superi els seus problemes, però que es convertirà en la base per anar construint-se un lloc a la llar dels seus pares i fer nous amics com el Joel (Austin Stowell) i el Garth (Tim Blake Nelson).

I mentre passa tot això als Estats Units, a Seúl, Corea, comença a aparèixer un gegantí monstre que causa el pànic i la destrucció mentre passeja pels carrers de la ciutat.

Colossal Anne Hathaway

A partir d’aquesta premisa, en el seu doble rol de guionista i director, Vigalondo teixeix una historia que va rodant amb fluidesa i que es pot gaudir des de la seva lectura més lleugera i evident fins a la seva metafòrica reflexió sobre un munt d’aspectes que van de l’egocentrisme de la generació digital, als efectes colaterals dels propis desastres, la lluita de sexes i la dificultat d’autodescubrir-se quan el món ja t’ha etiquetat.

Així que ben bé, “Colossal” no és una comèdia romàntica ni una peli indie sobre joves de treinta i tants, ni un film de monstres. Però és una mica de tot això i més combinat i servit de manera imaginativa.

I per explicar tot plegat no calen gaires personatges. Fins i tot es permet deixar una mica desdibuixats els més secundaris. Però la parella protagonista es beneficia de les actuacions de dos actors que saben transitar de la comèdia al drama amb una naturalitat fora de sèrie. Per una banda un Jason Sudeikis capaç de presentar-se en pocs minuts com a encantador cavaller i com a cabronàs. I de l’altra una Anne Hathaway que també s’ha implicat en el film com a productora i que demostra un cop més la seva versatilitat conjugant la vis còmica amb la capacitat d’encarnar personatges enfonsats que ja ens ha demostrat uns quants cops de d’aquella “La boda de Rachel” (2008).

Deia Nacho Vigalondo a la prestrena del film al cine Phenomena que ell ja està una mica fart de revisionar “Colossal” perque cada cop que la veu li venen al cap coses que hauria fet d’una altra manera. Així que estigueu segurs que mentre vosaltres la gaudiu per primer cop, al seu cap ja s’està fabricant una altra idea boja a la que aplicar l’experiencia.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies