Wonder woman
8Valoració
Puntuació dels lectors: (2 Vots)
8.5

Creada el 1941 en plena era daurada del còmic, Wonder Woman és la superheroïna més icònica del gènere. Ara, de la mà de Patty Jenkins, arriba al cinema amb una pel·lícula on és la protagonista absoluta per donar una mica d’aire a Warner amb un èxit de taquilla.

Abans de ser Wonder Woman però, era Diana (Gal Gadot), princesa de les amazones, entrenada per convertir-se una guerrera invencible. Filla de la reina d’aquestes dones guerreres, Hipólita (Connie Nielsen) i entrenada per Antiope, que interpreta la poderosa Robin Wright. Criada en una recòndita illa paradisíaca, quan el pilot nord-americà  Steve Trevor (Chris Pine) s’estavella en les seves costes i l’informi d’un conflicte massiu -la primera guerra mundial- que està arrasant el món exterior, Diana abandonarà la seva llar, convençuda que pot posar fi a l’amenaça. Lluitant amb els homes en una missió que busca acabar amb totes les guerres, Diana descobrirà tots els seus poders … i el seu veritable destí.

Wonder Woman no és només un film sobre una superheroïna, sinó el primer del gènere que dirigeix una dona, Patty Jenkins, que va dirigir a Charlize Theron a Monster, con cambio físico incorporado que le proporcionó un Oscar. Les heroïnes amb poders no han tingut massa sort en el cinema. Només hem de recordar exemples com Catwoman o Elektra. Però en aquest cas, i després de la pífia de Superman vs Batman, Warner ho necessitava i sembla que han encertat. Wonder woman és una bocanada d’aire fresc en aquest món dels superherois que s’havia convertit en un espai fosc, d’homes deprimits i enfonsats en la depressió pels seus múltiples traumes personals.

Wonder woman

El curiós d’aquest film és que durant gran part del seu metratge no sembla una pel·lícula de superherois. Comença amb el món mitològic de les amazones, amb un aire a 300 on, potser, la presència de Zack Snyder rere l’escriptura del guió hi té molt a veure. Després el film passa a convertir-se en una cinta d’acció, d’espionatge amb un toc de tensió sexual i de lluita de sexes, per passar a ser un film bèl·lic amb els seus dolents i els seus aliats, per acabar amb un final excessiu on sí, acaba sent un film de superherois ple de llamps, rellamps i molts efectes especials explosius. I precisament és en aquells moments on s’allunya de l’estàndard superheroïc on el film llueix, atrapa i distreu més.

I el poder de Wonder woman, de la pel·lícula i del personatge traspassat a la gran pantalla, està en l’actriu que la interpreta. Gal Gadot atreu des del minut zero (com ja va fer-ho en les seves breus aparicions a Superman vs Batman). Té el do de donar carisma al personatge, tornar-lo atractiu i dotar-lo d’una llum que faltava en el món dels superherois. És agradable veure una pel·lícula que no sembli una sessió de psicoanàlisi d’individus amb capa. I amb un sòlid Chris Pine formen una parella amb química, “mona” i que cau bé a l’espectador.

Amb tot el film no és rodó. La confrontació final resulta excessiva tant en el seu missatge un pèl carrincló com en la forma. Massa pirotècnia, durant massa estona, mentre dona la sensació que s’obliden de dir adéu com cal a algun dels personatges. Però en conjunt aquesta Wonder woman és notable. Voldrem veure més, ho tenim clar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies