Jorge i Berto són dos nens molt entremaliats als qui ningú pot controlar. I encara menys a la seva imaginació. El director de la seva escola, el Sr. Krupp, els té en el punt de mira fins que un dia, per accident, es converteix en el gran superheroi que ells han creat: el Capità Calçotets.
Hi ha una generació de joves lectors als qui la seva infància no la va marcar ni Batman, ni Wonder Woman, ni Iron Man i ni tan sol el Capità Amèrica. En aquell moment, va aparèixer un altre Capità menys solemne però molt més entretingut i absurd. Algú amb qui els nens (i no tan nens) podien connectar des d’un principi, i passar hores i hores de diversió amb les inimaginables i surrealistes gamberradas dels dos protagonistes: Jorge i Berto.
Estem parlant, per descomptat, del inigualable Capitán Calzoncillos, qui, per fi i després de masses anys d’espera, ha aconseguit plantar els seus superelàstics calçotets a la gran pantalla. I el resultat és genial. Una d’aquestes adaptacions que ningú pot comparar amb el llibre original, ja que, en aquest cas, es converteix en un complement. Una eina perfecta perquè els lectors veterans ho recordin amb la simpatia dels vells temps i els faci tornar a efectuar aquestes lectures; al mateix temps que crida l’atenció d’un nou públic que no podrà evitar sentir una atracció desconeguda cap a aquesta col·lecció de novel·les.
El subtítol ens indica moltes coses: Su primer peliculón (tot i que és preferible la versió anglesa: The first epic movie). Es nota en el guió, en el procés i en el resultat que aquesta pel·lícula porta molt temps esperant que arribi el seu moment. S’ha treballat com poques animacions fora de Pixar ho han estat. Tot flueix de manera extraordinàriament equilibrada i perfectament plantejada. Amb uns personatges principals molt ben dibuixats (fins i tot amb una mica més de profunditat al Sr. Krupp de la qual rebem a les novel·les) i una trama conductora molt ben escollida i realitzada.
Les veus a càrrec de Kevin Hart i Ed Helms (en els papers de Jorge i Sr. Krupp, respectivament) passen totalment desapercebudes i no es trobarien a faltar si s’haguessin escollit veus més desconegudes però enteses en el doblatge professional. La història i els personatges per si mateixos ja són suficient atractiu sense haver de comptar amb veus famoses.
En resum, Capitán Calzoncillos: su primer peliculón és un film d’animació fet per a qualsevol tipus de públic, ja siguin famílies, grups d’amics o parelles de la tercera edat. El tipus d’humor, la trama i els personatges no podrien haver arribat en millor moment. I, francament, estem veient al Capitán Calzoncillos al cinema, què més es pot demanar?
Envía una resposta