American pastoral
5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Després d’un primer experiment el 1999, l’actor Ewan McGregor va decidir posar-se per primer cop darrera la càmera per dirigir un llargmetratge quan li van oferir la possibilitat d’assumir el doble rol amb la historia d’un personatge que portava anys anelant. Ni més ni menys que el protagonista de la novel.la de Philip Roth “American Pastoral”, guanyadora del Pulitzer entre altres premis, i publicada el 1997. Després de fer camí per diferents festivals arriba ara a les cartelleres tot i que l’acollida que ha rebut al seu pas ha estat entre freda i gèlida.

Ens explica un narrador (David Strathairn) que Seymour Levov, el “Suec”, (Ewan McGregor) era un atleta llegendari a l’institut i exheroi de guerra que s’ha convertit en un reeixit home de negocis casat amb Dawn (Jennifer Connelly), una ex reina de la bellesa. Però, darrera de l’aparença impecable de la vida del “Suec”, es forja la tempesta. La seva filla Merry (Dakota Fanning) desapareix després d’haver estat l’autora d’una explosió que ha causat un mort. El “Suec” es decideix a buscar-la i a reunir, de nou, a la seva família. Però el que descobreix durant el seu periple i els efectes que els fets tenen en el seu matrimoni, l’obligaran a mirar més enllà de la superfície, replantejar-se la seva vida i afrontar el món caòtic que l’envolta.

Premis a banda, a través de la ploma de Philip Roth, aquesta història prenia la forma d’una novel.la ampliament lloada per la seva riquesa i complexitat a l’hora de reflectir el moment convuls que va suposar la dècada dels 60 als Estats Units i els seus conflictes intergeneracionals.

American Pastoral

Malauradament en la versió fílmica d’Ewan McGregor i el guionista John Romano, la pressió de la paraula escrita pesa massa i la seva condensació en un guió encorseta una pel.lícula que tot i aconseguir alguns moments punyents no se’n surt de transmetre tot el que “American Pastoral” hauria.

Analitzant-ne els elements per separat no se li haurien de retreure molts defectes: McGregor porta prous anys en l’ofici i ha treballat amb prous realitzadors diferents com per tenir clar com portar la direcció; la recreació històrica compta amb elements destacables; el repartiment compta amb actuacions (sobretot les femenines de Jennifer Connelly, Dakota Fanning i la petita Hannah Nordberg) lloables.

Però el cert és que la versió cinematogràfica d’“American pastoral” no acaba de funcionar. Hi ha una primera part, el desenvolupament, que sí capta l’atenció, però després la història es torna excessivament enrevessada, i sobretot plagada de diàlegs i situacions poc creïbles. McGregor recorda massa estones el seu personatge de “Big Fish” tot i els tons tant diferents de les dues pel.lícules. I, un cop passada la reconstrucció de la seva relació amb la seva filla encara petita i el desplomament del seu món perfecte, les interaccions entre els personatges adquireixen un to tant inverosímil i rígid que llastren l’emotivitat i les ramificacions del què s’està narrant.

Una pel.lícula doncs, que sembla donar la raó a tots aquells que sostenen des de la seva aparició que la novel.la de Roth és inadaptable.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies