Una policía en apuros
3Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

La nova pel·lícula de Dany Boon manté el nivell carrincló del seu títol durant totes i cadascuna de les parts de la història. La pudor creativa que traspua el nom del film a Espanya s’escampa per la pantalla fins a tacar-la tota. Boon ha sobrepassat l’humor comercial que tan bé li havia funcionat fins ara (Bienvenidos al Norte) i acaba convertint aquesta comèdia simplona en un drama per a l’espectador.

I mirin que acció no li falta. Per una banda, una noia maldestra i tossuda, desastre i filla de ministre, vol entrar a les forces de seguretat d’elit franceses: les RAID (Alice Pol). I per l’altra, un veterà d’aquest cos policial, abandonat per la seva dona i misogin per força, pretén desfer-se de la seva nova fama de malastruc (el mateix Boon). I al voltant, un batibull ineficaç de personatges secundaris, de perfil baix i petjada innòcua, que ballen encerclant els protagonistes a tothora.

*Excepció atractiva: Yvan Attal i el seu aprofitat i arquetípicament malèfic Viktor.

Com un salt al buit – o com qualsevol altre salt – la pel·lícula no pot parar de caure fins al final. The end. Sospir de salvació. Podrem sortir del cinema i deixar de malversar esperances en aquesta nova comèdia francesa. On no s’aprofita cap dels moments en que es podria posar mig interessant, o mig còmica.

Un policia en apuros

El problema no és el plantejament, que ràpidament ens condueix a un Johny English femení, que bé podria haver tret suc d’aquest canvi de gènere. El fracàs rau en la incapacitat per connectar en les situacions saltejades d’acció i comicitat amb les emocions del públic. La poca traça de la Johanna Pasquali (Pol), que és l’element de connexió humorística més antic de la història del gènere – bevent des de Chaplin a Atkinson -, s’anul·la per la inconsistència de les escenes, lligades sense cordill. No hi ha trama. No la busqueu.

La càmera és distant i avorrida. Gravada com si d’una notícia d’informatiu comarcal es tractés. Plans plans. En concordança amb la música. Tot sembla un paquet de mediocritat extrema distribuït amb presses i celeritat a tants cinemes com fos possible. I la incomprensió encara és superior quan parlem d’una obra produïda per Jérome Seidoux, involucrat en altres projectes com La juventud o La espera.

Total, ens queda un producte de promoció barata del nou cos musculat del Dany Boon, amanit amb una barata crítica a la corrupció i moltíssims missatges mal caricaturitzats cap a la societat francesa: Ridiculitzar els mitjans de comunicació, estigmatitzar el terrorista islàmic/est-europeu sense humor, etc. Tothom surt malparat en aquesta sessió de cinema que, Déu ho vulgui, podria ser una provocació incompresa del cineasta francès.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies