Testigo
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Titulada originalment La mécanique de l’ombre, Testigo és l’òpera prima del francès Thomas Kruithof, realitzador del curtmetratge documental Rétention (2013), sobre un centre de retenció d’immigrants il·legals. Fa anys Kruithof treballava a una empresa de comunicació digital i somiava amb fer un thriller d’espies. Després de l’èxit del seu curt va aconseguir portar a la gran pantalla la història d’un home comú, Duval, que després de dos anys a l’atur accepta l’oferta de feina d’una misteriosa organització. La seva tasca serà transcriure a màquina escoltes telefòniques. Sense pretendre-ho, es submergirà dins l’inquietant món subterrani dels serveis secrets i es veurà involucrat a una tèrbola trama política, la fosca mecànica dels interessos del poder.

El suggerent guió, escrit pel director juntament amb Yann Gozlan, en el que les peces del puzle encaixen amb naturalitat, conté diverses referències a successos polítics francesos, al temps que recorda a d’altres films d’espionatge, en especial als thrillers polítics dels anys 70, com La conversación (Francis Ford Coppola, 1974). La posada en escena de Kruithof és molt efectiva, mantenint el suspens de la trama principal que avança a bon ritme. El film, a més, té una direcció de fotografia notable, a càrrec d’Alexandre Lamarque, on hi destaquen els tons pàl·lids, freds, que David Fincher ha llegat al thriller, en films com The Game (1997). La banda sonora de Grégoire Auger acompanya perfectament a les imatges, tan a les escenes més tenses com als moments de transició.

BCN Film Fest Testigo

El paper protagonista és interpretat, amb l’eficàcia habitual, per François Cluzet (Intocable, Un doctor en la campiña). L’actor francès està magnífic com a Duval, titella contemporània superada per un món que no arriba a comprendre amb qui fàcilment ens podem identificar, transmetent molt sense necessitat de dir moltes paraules, gràcies a la seva mirada lànguida i a la multitud de matisos que aporta a cada escena. La resta d’intèrprets també estan a bon nivell, encara que el personatge interpretat per l’actriu italiana Alba Rohrwacher protagonitza una trama secundària més fluixa, aportant poc a la història principal.

Testigo parla de l’opacitat del nostre món, de la por a l’actual societat digital, de les manipulacions a les que estem sotmesos i de les submissions laborals del liberalisme; d’una forma més lleugera, rebaixada, a la de pel·lícules similars dels darrers anys, com La vida de los otros (Florian Henckel von Donnersmarck, 2006) o El escritor (Roman Polanski, 2010). No obstant, es tracta d’un bon debut, un film que absorbeix els codis del seu gènere i els presenta actualitzats, com ja va fer la recent i també interessant Crudo (Julia Ducournau, 2016), amb el cinema de terror.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies