Norman, el hombre que lo conseguía todo
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El primer film rodat en anglès de Joseph Cedar, director d’origen israelià, segueix les passes de Norman Oppenheimer, un pobre entabanador que es guanya la vida intentant colar-se a la vida de gent poderosa per a convertir-se en imprescindible en el seu rol de mediador. Un dia entaula amistat amb un polític d’Israel que pocs anys després arribarà a Primer Ministre de l’estat jueu i Norman intentarà treure profit de la seva posició privilegiada a les altes esferes.

El més interessant del film és la creació del protagonista, personatge fantasmagòric, ambigu, canviant i enigmàtic que Richard Gere interpreta magníficament a cada escena, aportant molts matisos diferents a la seva creació. Molt allunyat dels galans que li van donar fama mundial, aquest potser sigui el personatge més complex i interessant de tots els que ha interpretat Gere al llarg de la seva carrera. Tan el director com l’actor van treballar àrduament durant mesos a la composició d’aquest caràcter i el seu resultat recorda al personatge interpretat per Peter Sellers a Bienvenido, Mr. Change (Being There, 1979) i a alguns subjectes de les comèdies de Mel Brooks i els germans Coen. Entranyable i patètic a parts iguals, la cinta aconsegueix que ens interessem per Norman i, malgrat algunes de les seves accions reprovables, que sentim empatia vers ell en certs moments, deixant, intel·ligentment, a l’espectador la reflexió sobre la seva personalitat, les seves motivacions i els objectius del seu esdevenir.

Norman, el hombre que lo conseguía todo

Però el problema de Norman, el hombre que lo conseguía todo és la història. Estructurada en quatre actes, conté una barreja entre drama, comèdia i thriller polític que no acaba de funcionar, ja que no aprofundeix suficientment en cap d’aquests gèneres. Cedar parla del corrupte funcionament de la política actual, de les xarxes d’influència, dels interessos financers, l’omnipresència de la religió, de l’amistat, de la geopolítica nord-americana i fins i tot del conflicte àrab-israelià. La multiplicat d’elements, lligats a cop de forçats i improbables girs de guió, resta interès en el desenvolupament de la cinta, amb un metratge que es percep lent i monocord. La trama política, a més, està plantejada de forma molt simplista, maniquea i frívola. I el final, amb la seva suposada catarsi, no aconsegueix remuntar el film i deixar-nos amb un gran sabor de boca.

Norman posseeix un conjunt de bones idees disseminades al llarg del seu metratge, un conjunt de grans actors com a secundaris (especialment destacables, Charlotte GainsbourgSteve Buscemi i l’israelià Lior Ashkenazi) i una pertinent, encara que irregular reflexió sobre la política com a terreny on imperen les mentides, la corrupció i la falta d’escrúpols. No obstant, veient-la un té la sensació que s’ha perdut l’oportunitat de fer un film més potent si hagués estat en mans, per exemple, de David Fincher i Aaron Sorkin.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X