A més de les pel·lícules que competeixen per la Palma d’Or d’aquesta edició ja comentades, en aquesta edició s’han pogut veure excel·lents pel·lícules en la resta de les seccions del festival. Llàstima que ‘Based on a True Story’ del veterà Roman Polanski no sigui una d’elles.
Com si fos una mena de pel·lícula de cloenda no oficial (després de la gala de lliurament de premis, al Gran Teatre Lumière es projectarà la guanyadora de la Palma d’Or, no aquesta), s’ha presentat l’últim dia i fora de concurs ‘Based on a True Story‘ de Roman Polanski. La pel·lícula és una adaptació del propi Polanski i Olivier Assayas de la novel·la ‘D’après d’une histoire vraie‘ de Delphine de Vigan i està protagonitzada per Emmanuelle Seigner, Eva Green i Vincent Perez.
‘Based on a True Story’ narra el bloqueig creatiu i vital de Delphine (Emmanuelle Seigner), una escriptora incapaç de gestionar l’èxit de la seva última novel·la en la vida de la qual irromp Elle (Eva Green), una escriptora fantasma que l’admira.
Com ja passava en l’anterior pel·lícula de Polanski, ‘La venus de las pieles‘, el nucli de ‘Based on a True Story‘ és el joc entre realitat i ficció. Fins a quin punt el que l’espectador veu a la pantalla és real, és fruit de la imaginació d’algun dels personatges o una combinació d’ambdues.
Però aquesta vegada Polanski no és capaç de treure tot el suc al seu punt de partida. La seva posada en escena resulta massa polida i plana. Les actituds dels seus personatges resulten inversemblants, fins i tot considerant la situació extrema en què es troben. Polanski recorda a un jugador de cartes que fos descobrint les seves cartes a mesura que fa les seves apostes. I d’aquesta manera desapareix el misteri i el suspens. El joc d’identitats, de plànols de diferents realitats que planteja la pel·lícula se’n ressenteix. No cal fer trampes o enganyar a l’espectador, però a ‘Based on a True Story‘ li falta la terbolesa i la capacitat de generar l’inquietud que la història demana a crits, arribant a resultar fins i tot grotesca en alguns moments.
Altres seccions
A continuació uns breus comentaris sobre 12 de les pel.lícules més interessants vistes a la resta de seccions del festival:
A Fábrica de Nada de Pedro Pinho. Espectacular debut en la ficció d’aquest director portuguès. Estimulant barreja de documental, realisme i musical que convida a la reflexió i al debat. Un complement perfecte a la trilogia de ‘Las mil y una noches‘ de Miguel Gomes. Cinema social realitzat i concebut amb rigor, idees i ideals, allunyat de sentimentalismes a la Ken Loach. Presentada a la Quinzena de Realitzadors.
The Florida Project de Sean Baker. Més cine social. El director de ‘Tangerine’ confirma el seu talent amb aquest drama al voltant de les famílies que han de viure en els motels que envolten els complexos Disney d’Orlando – un altre tipus de sense sostres – i la capacitat d’imaginació dels nens per construir els seus regnes màgics. Una de les sensacions del festival. Presentada a la Quinzena de Realitzadors.
24 Frames de Abbas Kiarostami. Projecte pòstum del director iranià en el qual fotos del propi Kiarostami són animades de forma digital construint una microhistòria i establint un suggerent diàleg entre la fotografia, el cinema i la instal·lació museística. Presentada com Esdeveniment Especial 70 aniversari.
Promised Land de Eugene Jarecki. El director de la ‘Guerra contra las drogas’ torna a donar en el clau amb aquest documental en la qual estableix un paral·lelisme entre la història dels Estats Units i la vida d’Elvis Presley. Una apassionant road movie musical. Presentada Fora de Concurs.
Let the Sunshine In de Claire Denis amb Juliette Binoche. La veterana directora gala firma aquesta divertida comèdia romàntica sobre l’amor a partir dels 50. Tan senzilla en la seva proposta formal, com eficaç. El diàleg final entre Juliette Binoche i Gérard Depardieu és una de les seqüències del festival. Guanyadora del premi SACD de la Quinzena de Realitzadors.
12 Jours de Raymon Depardon. El veterà documentalista gal ha presentat aquest demolidor documental sobre els testimonis dels malalts mentals reclosos en contra de la seva voluntat. Presentada Fora de Concurs.
Lover for a Day de Philippe Garrel. Nova joia íntima i personal del director sobre les relacions romàntiques entre persones d’edats molt diferents. Guanyadora del premi SACD de la Quinzena de Realitzadors.
Tesnota (Closeness) de Kantemir Balagov. Un dels descobriments d’aquesta edició. Una òpera prima que revela un gran talent per a la posada en escena. Intensa, original i inquietant. Presentada a Un Certain Regard.
La novia del desierto de Cecilia Atán i Valeria Privato. Sensible, senzilla i delicada opera prima amb una parella d’intèrprets magnífics: Paulina García i Claudio Rissi. Molt talent davant i darrera de la càmera. Presentada a Un Certain Regard.
Visages, Villages de Agnès Varda i JR. La veterana directora de cine i el fotògraf estrella recorren una França rural i abandonada a la recerca de persones anònimes a les que donar-los el seu moment de notorietat. I també insulta a Godard. Premi L’Oeil d’Or al millor documental.
Western de Valeska Grisebach. La directora de ‘Nostalgia’ torna al cinema 11 anys més tard, amb aquest original western europeu amb el rerefons del neocolonialisme ambientat a la frontera entre Bulgària i Grècia. Presentat a Un Certain Regard.
A Ciambra de Jonas Carpignano. El director de ‘Mediterránea’ pren alguns personatges d’aquella pel·lícula per aquest film produït per Martin Scorsese sobre el pas de la infància a l’adolescència del seu protagonista en el qual es combinen hàbilment realisme amb fluïdesa narrativa. Guanyadora del premi Label Europa Cinemas de la Quinzena de Realitzadors.
Envía una resposta