Russian Red a la sala Barts – La Finestra Digital

Vaig descobrir Russian Red en un concert al 2008. Compartia escenari amb un grup que ja no existeix, els Sunday drivers. Els feia més o menys de teloners, bastant sola en l’escenari, li vaig sentir per primer cop “Cigarrettes”.

Va ser amb aquesta cançó amb la que Lourdes Hernández va tornar ahir als escenaris després de quatre anys allunyada de l’escena mig exiliada a Los Angeles. Sola, de vermell llampant, flors al cap i amb un abric pelut de color malva en un escenari vintage vestit amb plantes i cortines daurades. Va ser com voler-se treure de sobre el més aviat possible la seva cançó més coneguda per després centrar-se en el seu nou disc de versions: “Karaoke”. Amb “Take My Breath Away”, “Shout” i “Do You Really Want To Hurt Me” s’endinsava en el seu nou treball. I explicava Lourdes en el concert que hi ha dos espais on se sent especialment lliure: el cotxe i el karaoke. I la seva manera de veure aquests clàssics de Jessica Simpson, Tears for fears i Culture Club que en escoltar el disc poden resultar excessivament lànguids respecte als originals, en el directe prenen molta més força i es descobreixen matisos que no les desmereixen dels seus originals.

Ha continuat amb “Everyday Everynight” del disc “Fuerteventura” abans d’encarar el que ha estat el seu single de llançament, amb un videoclip on l’engoleixen uns espaguettis, la seva versió de la cançó de “Queen”, “I want to break free”.

Amb un canvi de vestuari del vermell al blanc, tant o més llampant, ha encarat la segona part del concert amb “The Sun The Trees”, “Casper”, “Loving Strangers” i “Fuerteventura” per trencar el recordatori dels anteriors treballs amb la versió de la cançó de The pretenders, “I’ll Stand by You”. I retornar als àlbums anteriors amb “Michael P” d’”Agent Cooper” i “The Memory is Cruel” de “Fuerteventura”.

Després del típic amago de comiat, la cantant ha tornat a l’escenari per afrontar amb un únic guitarrista “It’s A Heartache” de Bonnie Tyler. Per acabar, tal i com havia començat, sola davant el micròfon, guitarra en mà, interpretant una meravellosa “A hat” on el seu to de veu ha recordat com mai, en certs moments, Alanis Morrissette i Dolores O’Riordan. Estem encantats de retrobar-la en un escenari.