Paramore – “Hard times”
D’una manera o altra, els nordamericans Paramore han anat ficant a la motxilla de la seva carrera musical, una mica de rock, una mica de pop, uns grams de emo, un grapat de discofunk i unes espurnes de glam. Aquest 2017 acaben de tornar, amb un single que recull l’estela del que va ser el seu gran hit de 2014: “Ain’t it fun”. Els Paramore són ara una formació més reduïda on torna el bateria original, Zac Farro, per acompanyar el guitarra Taylor York i la cantant Hayley Williams, la única que no ha deixat la banda des de l’inici. I amb aquest nou single “Hard Times”, preludi del que serà el seu nou disc, “After Laughter” tornen a fer gala de la seva eclèctica habilitat per navegar entre estils i contradiccions. Un tema que obre amb bongos i marimbes per acabar cedint pas a guitarra i bateria, unes lletres que canten linies tristes pero amb un ritme i un vídeo plens de color, un tema pop que no renuncia a algunes essències rockeres. Qui ha dit que no es pugui ser antagònic i sortir-ne airós?
Milky Chance – “Doing Good”
Milky Chance torna amb força amb la publicació del seu esperat segon LP “Blossoms”. Un àlbum al nivell de les expectatives, que supera fins i tot el del seu debut de 2014 amb “Sadnecessary”. Des que van sortir del grup de Jazz del seu Institut a Kassel (Alemanya), Clemens Rehbein i Philipp Dausch no han abandonat aquest esperit de diversió davant la música, lluny d’ambicions i cerques d’èxit més enllà del de la pròpia satisfacció personal. Potser aquest sigui el punt fort de les seves cançons, amb aquesta mescla de folk, jazz, blues, reggae i minismalista electrònica que tan bé perfila el seu característic estil. A pesar que “Blossoms” sembla no contenir cap tema que pugui aconseguir l’èxit d’aquell “Stolen Dance”, està ben ple de grans cançons, apostant més per l’experimentació, adoptant una mica més de profunditat i sonant una mica més orgànics. Bon exemple d’això són “Heartless”, “Piano Song”, “Alive” o aquest “Doing Good” (el segon senzill del Lp després de “Cocoon”). Van per molt bon camí.
The Kooks – “Be Who You Are”
Hi ha res més efectiu per començar una cançó bonrotllera que uns quants papapapatararará? Així de fàcil i així d’infalible arrenca “Be who you are”, el nou tema dels The Kooks, que serà un dels dos nous singles que inclouran en el recopilatori dels seus grans èxits que publicaran a finals de maig. O com el titularan, El Millor… Fins ara. Un “Fins ara” que sona misteriós: Fi d’etapa? o declaració de continuitat imparable? Ens decantem més aviat pel segon, perquè el quartet de Brighton liderat per Luke Pritchard no sembla massa disposats a retirar-se ni a deixar de composar temes tan reconeixibles del seu estil com aquest cant a la pròpia individualitat i manera de ser. Una cançó que no desentonarà gens ni mica en aquest resum de 15 anys de carrera que els ha portat de l’institut a ser multiplatí, i on no faltaran els seus èxits més reconeguts com “Naive”, “Always where I need to be”, “She moves in her own way”, “Shine On” o “Bad Habit”.
Rise Against – “The Violence”
A l’escena rockera, la noticia de la setmana passada i que a molts ens va agafar per sorpresa, va ser el llençament del nou single de Rise Against, “The violence” i l’anunci de que el seu vuitè disc, “Wolves” ja està llest per veure la llum el proper 9 de juny. Si hem de fer cas d’aquest preludi, l’àlbum produit per Nick Raskulinecz (Foo Fighters, Alice in Chains) i enregistrat a Nashville, es convertirà en una nova mostra de música energètica en la forma i càrrega ideològica en el fons. El compromès cantant de la banda, Tim McIlrath ha declarat que en aquest “Wolves” el grup té unes quantes coses a dir sobre el clima polític, la injusticia social, la misoginia o la xenofobia. I que el títol és un avís per gobernants: potser ells tenen el poder però nosaltres som llops, amb idees i ganes de canvi en forma de dents i ungles, disposats a lluitar. Una combinació de punkrock en bona forma i idees potents que ja estem impacients per escoltar.
Royal Blood – “Lights Out”
El debut al 2014 amb un disc homìnim del duet de Brighton Royal Blood, va ser definit per la crítica com una de les aparicions més refrescants que l’escena musical ha viscut en els últims temps. A l’abril de l’any passat aportaven un tema a la banda sonora de la sèrie “Vynil” i aleshores esperavem que allò fos indicatiu de que estaven treballant en nova música. Èxits com “Figure it out” o “Ten Tonne Skeleton” demanaven a crits succesors. I han hagut de passar 12 mesos més, però per fi el segon disc dels Royal Blood comença a ser una realitat a la vista. Portarà per nom “How did we get so dark?”, es publicarà el 16 de juny i aquesta “Lights out” és la seva carta de presentació. Es l’hora de la revàlida per Mike Kerr I Ben Thatcher. I són només dos, però se les maneguen més que bé per seguir aconseguint aquell extrany punt entremig entre una producción vocal i instrumental que va millorant i el manteniment d’aquell toc de cruesa que els fa especials.
Tennis – “Modern Woman”
Maria Arnal i Marcel Bagés – “Tú Que Vienes a Rondarme”
Los Punsetes – “¡Viva!”
0
0
0
Envía una resposta