La Finestra PlayList #30 | La Finestra Digital

Paramore – “Hard times”

D’una manera o altra, els nordamericans Paramore han anat ficant a la motxilla de la seva carrera musical, una mica de rock, una mica de pop, uns grams de emo, un grapat de discofunk i unes espurnes de glam. Aquest 2017 acaben de tornar, amb un single que recull l’estela del que va ser el seu gran hit de 2014: “Ain’t it fun”. Els Paramore són ara una formació més reduïda on torna el bateria original, Zac Farro, per acompanyar el guitarra Taylor York i la cantant Hayley Williams, la única que no ha deixat la banda des de l’inici. I amb aquest nou single “Hard Times”, preludi del que serà el seu nou disc, “After Laughter” tornen a fer gala de la seva eclèctica habilitat per navegar entre estils i contradiccions. Un tema que obre amb bongos i marimbes per acabar cedint pas a guitarra i bateria, unes lletres que canten linies tristes pero amb un ritme i un vídeo plens de color, un tema pop que no renuncia a algunes essències rockeres. Qui ha dit que no es pugui ser antagònic i sortir-ne airós?

Milky Chance – “Doing Good”

Milky Chance torna amb força amb la publicació del seu esperat segon LP “Blossoms”. Un àlbum al nivell de les expectatives, que supera fins i tot el del seu debut de 2014 amb “Sadnecessary”. Des que van sortir del grup de Jazz del seu Institut a Kassel (Alemanya), Clemens Rehbein i Philipp Dausch no han abandonat aquest esperit de diversió davant la música, lluny d’ambicions i cerques d’èxit més enllà del de la pròpia satisfacció personal. Potser aquest sigui el punt fort de les seves cançons, amb aquesta mescla de folk, jazz, blues, reggae i minismalista electrònica que tan bé perfila el seu característic estil. A pesar que “Blossoms” sembla no contenir cap tema que pugui aconseguir l’èxit d’aquell “Stolen Dance”, està ben ple de grans cançons, apostant més per l’experimentació, adoptant una mica més de profunditat i sonant una mica més orgànics. Bon exemple d’això són “Heartless”, “Piano Song”, “Alive” o aquest “Doing Good” (el segon senzill del Lp després de “Cocoon”). Van per molt bon camí.

The Kooks – “Be Who You Are”

Hi ha res més efectiu per començar una cançó bonrotllera que uns quants papapapatararará? Així de fàcil i així d’infalible arrenca “Be who you are”, el nou tema dels The Kooks, que serà un dels dos nous singles que inclouran en el recopilatori dels seus grans èxits que publicaran a finals de maig. O com el titularan, El Millor… Fins ara. Un “Fins ara” que sona misteriós: Fi d’etapa? o declaració de continuitat imparable? Ens decantem més aviat pel segon, perquè el quartet de Brighton liderat per Luke Pritchard no sembla massa disposats a retirar-se ni a deixar de composar temes tan reconeixibles del seu estil com aquest cant a la pròpia individualitat i manera de ser. Una cançó que no desentonarà gens ni mica en aquest resum de 15 anys de carrera que els ha portat de l’institut a ser multiplatí, i on no faltaran els seus èxits més reconeguts com “Naive”, “Always where I need to be”, “She moves in her own way”, “Shine On” o “Bad Habit”.

Rise Against – “The Violence”

A l’escena rockera, la noticia de la setmana passada i que a molts ens va agafar per sorpresa, va ser el llençament del nou single de Rise Against, “The violence” i l’anunci de que el seu vuitè disc, “Wolves” ja està llest per veure la llum el proper 9 de juny. Si hem de fer cas d’aquest preludi, l’àlbum produit per Nick Raskulinecz (Foo Fighters, Alice in Chains) i enregistrat a Nashville, es convertirà en una nova mostra de música energètica en la forma i càrrega ideològica en el fons. El compromès cantant de la banda, Tim McIlrath ha declarat que en aquest “Wolves” el grup té unes quantes coses a dir sobre el clima polític, la injusticia social, la misoginia o la xenofobia. I que el títol és un avís per gobernants: potser ells tenen el poder però nosaltres som llops, amb idees i ganes de canvi en forma de dents i ungles, disposats a lluitar. Una combinació de punkrock en bona forma i idees potents que ja estem impacients per escoltar.

Royal Blood – “Lights Out”

El debut al 2014 amb un disc homìnim del duet de Brighton Royal Blood, va ser definit per la crítica com una de les aparicions més refrescants que l’escena musical ha viscut en els últims temps. A l’abril de l’any passat aportaven un tema a la banda sonora de la sèrie “Vynil” i aleshores esperavem que allò fos indicatiu de que estaven treballant en nova música. Èxits com “Figure it out” o “Ten Tonne Skeleton” demanaven a crits succesors. I han hagut de passar 12 mesos més, però per fi el segon disc dels Royal Blood comença a ser una realitat a la vista. Portarà per nom “How did we get so dark?”, es publicarà el 16 de juny i aquesta “Lights out” és la seva carta de presentació. Es l’hora de la revàlida per Mike Kerr I Ben Thatcher. I són només dos, però se les maneguen més que bé per seguir aconseguint aquell extrany punt entremig entre una producción vocal i instrumental que va millorant i el manteniment d’aquell toc de cruesa que els fa especials.

Tennis – “Modern Woman”

Des de Denver (Colorado) ens arriba el quart àlbum del matrimoni més romàntic (en el sentit més aventurer de la paraula) del panorama musical actual. Amants de la qualitat i calidesa retro, Alaina Moore i Patrick Riley presenten el seu millor treball fins avui, un dels discos que apareixeran entre el millor de l’any. “Yours Conditionally” recull una col·lecció de temes plens d’afilades harmonies, balsàmics teclats, baixos analògics i una guitarra en estat de gràcia. Si a tot això li sumem les inspirades lletres d’Alaina cantant-li a l’amor i a l’aventura (sense oblidar aquest toc feminista que apunta en diverses de les seves composicions), el resultat és d’allò més refrescant. “10 Minutes 10 Years”, la reivindicativa i fascinant “Ladies Don’t Play Guitar”, l’evocadora “Fields Of Blue”, l’emotiva “In The Morning I’ll Be Better” o “My Emotions Are Blinding” amb les seves delicioses cordes, són només alguns exemples, tan rodons com “Modern Woman”, l’últim senzill dels Tennis, que ve acompanyat d’un videoclip dirigit pels fotògrafs Luca Venter y Kelia Anne, que han deixat l’empremta de la seva delicadesa visual.

Maria Arnal i Marcel Bagés – “Tú Que Vienes a Rondarme”

Un dels debuts nacionals que més ens ha cridat l’atenció i clamat la nostra fascinació és el protagonitzat per Maria Arnal i Marcel Bagés amb aquest tema, “Tú Que Vienes a Rondarme”, que s’ha colat en Top Viral Spain de Spotify, aconseguint el número 1. Així que no és d’estranyar que esperéssim amb els braços oberts i les sentits ben desperts la publicació de “45 cerebros y 1 corazón” (Fina Estampa, 2017). Produït per David Soler i amb la col·laboració del nord-americà Grey Filastine, l’àlbum debut de la vocalista badalonina i el guitarrista de Flix combina tradició i avantguarda, en una mescla màgica plena de sensualitat, compromís social i poesia. Des de “La gent”, adaptació del poema de Joan Brossa “La gent no s’adona del poder que te”, a la magnètica “Desmemoria”, les cançons de Maria Arnal i Marcel Bagés ens ofereixen tot un món per descobrir, sempre “cantant a la vida plena”. Com explica el Niño de Elche en el pròleg inclòs al llibret, “45 cerebros y 1 corazón” ens “ensenya que la resurrecció és possible des d’una memòria basada en la justícia i el reconeixement del dolor de l’altre”.

Los Punsetes – “¡Viva!”

I per tancar la nostra PlayList d’avui, acudim a una altra novetat nacional, la de Los Punsetes, que presenten el seu cinquè disc d’estudi, que agafa el títol d’uns dels seus temes, “¡Viva!”, presentat com a senzill principal després d’avançar-nos cançons tan punxants com “Mabuse” o “Tu Puto Grupo”. Segueixen sent fidels al seu so, sense perdre un àpex del seu rabiós frescor. Això sí, canvien de segell, ara editen sota el paraigua de la discogràficaMushroom Pillow (Tiángulo de Amor Bizarro, El Columpio Asesino), encara que per a ells sembli que el paraigua tan es doni mentre plogui, o millor si trona. El LP inclou un bon grapat de temes per esgrimir en directe, com els anteriorment esmentats o “Humanizando los Polígonos” per posar un altre exemple. Oportunitats de viure els seus directes no ens faltaran, i és que de moment ja estan confirmats per a festivals com el Tomavistas (19-21 Maig, Madrid), Sunshine Suances (30, 1 i 2 Juliol, Cantàbria) o el Low Festival (28-30 Juliol, Benidorm).