Lady Macbeth
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Al passat festival de San Sebastián, un director desconegut (fins aleshores només havia rodat curtmetratges) de nom William Oldroyd i una actriu que molts tampoc no teniem al radar, Florence Pugh, van protagonitzar una de les més grates sorpreses del certamen. Amb la seva “Lady Macbeth” demostraven que en ocasions no cal grans parafernalies ni recursos per presentar una història poderosa. Mesos després, ens arriba per fi a la cartellera.

Aquesta “Lady Macbeth“ no és una recreació del cèlebre personatge de Shakespeare sino que adapta i amplifica la novel.la “Lady Machbeth of the Mtsensk” del rus Nikolai Leskov. La seva protagonista, però, té trets en comú amb la senyora de Macbeth, mancada d’escrúpols quan es tracta d’aconseguir els seus objectius.

Aquí la protagonista és la Katherine (Florence Pugh), una jove de l’Anglaterra victoriana a la que fan casar-se amb un home més gran i no massa donat als afectes. Obligada pel seu nou entorn, format per un despreciable sogre i una silent criada, a no sortir de casa i dedicar les hores a la oració i la lectura, la noia no trigarà en trobar en el mosso Sebastian, una manera més plaent de passar el temps. Aquesta passió i felicitat retrobades la portaran a actuar de forma implacable per no perdre-les, surti qui surti ferit pel camí.

Lady Macbeth Florence Pugh

En la seva pel.lícula, Oldroyd aposta per una posada en escena austera i centrada en espais molt reduits per fer-nos partíceps de l’enclaustrament físic i emocional de la Katherine en un món sense gaires llibertats on qualsevol espurna de passió serà la vàlvula d’escapament que ho pot fer saltar tot pels aires. Una gàbia freda i desposeïda d’ornaments on col.loca la seva fera, amb qui al principi empatitzarem però que després anirà demostrant que també és capaç dels pitjors actes.

La seva gradual i creixent corrupció i crueltat expressen aquí no tant una lluita pel poder, com a l’obra shakesperiana, sino simplement per la llibertat sexual i personal de la protagonista en aquest opressiu enclaustrament del segle XIX. I aquest paper complexe, d’emocions que neixen molt endins però s’han de mostrar molt subtilment cap enfora, és el que ens va agafar a molts per sorpresa en la gran interpretació de Florence Pugh. Una jove de potent mirada i compostura, capaç de portar tota la història sobre les espatlles amb una força i convicció admirables.

Un film subtil i poderós on són petits detalls, la llum, un toc de color, la música o un gest, els que ens condueixen per una amalgama de sentiments, contradiccions i temàtiques.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies