Ahir parlàvem d’una de les figures polítiques més importants del segle XX, Winston Churchill. A la jornada d’avui del Festival Internacional de Cinema de Barcelona – Sant Jordi s’ha projectat el biopic d’una pintora canadenca, poc coneguda al nostre país, amb una història personal summament inspiradora.

Maudie BCN Film FestMaudie

Maud Lewis (1903-1970) fou una dona vitalista de Nova Escòcia (Canadà), de família humil i que patia artritis reumàtica. De formació autodidacta, les seves pintures aconseguiren un enorme èxit i a l’actualitat es considerada una de les artistes folk més importants del país. La realitzadora irlandesa Aisling Walsh, amb una amplia trajectòria en el món del cinema i les sèries de televisió, dirigeix el film sobre Maud, que va obtenir un gran èxit a la seva exhibició al passat Festival de Toronto (per cert, la nòmina de grans pel·lícules provinents del darrer TIFF és infinita: Arrival, La La Land, Manchester by the sea, Paterson, Elle, The Handmaiden, Frantz, Nocturnal Animals, Raw, Christine, …).

El guió de Maudie se centra, pot ser en excés, en narrar la difícil relació sentimental de la protagonista amb Everett Lewis. Maud, amb una artritis reumàtica que li reportava una existència difícil, es queda orfe als 33 anys i, després d’una temporada amb el seu germà i la seva tieta, dos familiars que no creien que fos capaç de desenvolupar-se per si mateixa, se’n va a treballar com a dona de fer feines d’Everett, un venedor de peix que buscava algú que s’encarregava de les tasques domestiques. L’actriu anglesa Sally Hawkins es llueix com a Maud, realitzant una transformació magistral, tan física com emocional. Al seu costat, també brilla Ethan Hawke amb la seva interpretació de l’esquerp i solitari Everett. Entre les dues ànimes tortuoses, plenes de ferides per un passat no resolt, s’anirà creant una connexió singular, imperfecta, bruta, però també dolça i sensible.

Cap a la meitat de la cinta, l’aposta per la trama sentimental eclipsa altres aspectes interessants de la vida de Maud, com la lluita contra el dolor i les adversitats que pateix o el desenvolupament de les seves capacitats artístiques que van cristal·litzar en pintures on abundaven les flors i els animals, pintures plenes de vida. No obstant, la magnífica interpretació de Hawkins i la realització de Walsh, amb molts primers plans de la protagonista, subratllen el coratge i la força interior de Maud.

Cap al final de la cinta, Maud mira a l’exterior a través d’una finestra i afirma que tota la vida està emmarcada, com una obra d’art. Aquest notable film ens ensenya que, malgrat les adversitats, es pot arribar a la realització personal gràcies a esforçar-se per a mantenir una bella, creativa i emocional visió del nostre entorn. La vida està allà fora, només hi ha que sortir al seu encontre.

Nota: 7,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies