“Comença el segon acte de la partida i ara és quan el joc es complica”, recita el gran Josep Maria Pou en la promo de la nova temporada de “Nit i dia”. Ahir es va estrenar la segona temporada.
Atenció spoilers!
I és un segon acte valent que ens ha agradat. On els seus creadors Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, amb la col·laboració d’Oriol Paulo i Jordi Vallejo han volgut trencar amb la serialitat, que no semblés la mateixa sèrie i on els personatges que els fans tenien a la ment de la primera temporada no apareixien fins a tocar dels crèdits finals, amb el risc que això suposa.
També és un tret de sortida atrevit aquest de la segona temporada. Amb el referent de les sèries nòrdiques i de “Borgen” en concret, per fi algú des d’una televisió pública ha tirat endavant un thriller polític on, lamentablement tot ens és familiar i ens avergonyeix de pensar que la realitat supera la ficció massa vegades. “Estem fent ficció, no un documental”, es defensaven en la roda de premsa de les possibles (i probables?) protestes dels qui s’hi pugin veure reflectits. Però vist com està el país, no parlar de la corrupció política va més enllà de ser ingenu…
Ens ha agradat Josep Maria Pou, l’assassí de la nova temporada. Un home culte, pulcre en els seus crims, metòdic mentre recita Shakespeare i pren un llibre com a trofeu de la seva nova víctima. Un terme mig entre Dexter i Hannibal Lecter que fa feina mentre sona música de clavicordi en la banda sonora. És un dolent diferent al nostre enyorat “mataiaes”. Ja no és un psicòpata malalt que necessita matar. Aquest Benet Muntada és conscient del seus crims i, el pitjor, el que fa li arriba orquestrat i manat des d’una societat viciada de poder i diners.
Els nous capítols es recreen més en els crims. Els directors, Manuel Huerga i Oriol Paulo, han decidit que els crims deixin d’estar en “off” i que es mostrin. Per això es va poder veure pas per pas com Muntada procedia a complir l’encàrrec que li havia arribat a la seva llibreria de vell. I d’on penseu que treu els llibres usats el llibreter Benet, professor d’escacs, mestre de criatures i amant del sushi abans d’un bon crim?
Però “Nit i dia” no serà només thriller polític, serà molt més. L’espectador acompanyava en els minuts final el cadàver del Vallejo i entrava en territori conegut, territori forense. Veia com el pesaven, com el posaven a la nevera on un dia van deixar a Marc Ramos, com aquesta es tornava a obrir i com ja dos cares conegudes de la primera temporada el duien fins la taula on es procediria a l’autòpsia. I allà els espera una figura que ens sona. La càmera se li apropa, mentre ella es posa els guants. Un “comencem?” de la Sara Grau tranquil·litza a l’espectador. Sí, “Nit i dia” és diferent però igual. I sobretot manté el nivell de qualitat.
En el proper capítol es destaparà la segona trama de la temporada: la descoberta accidental del cadàver d’un nen desaparegut a Barcelona la primavera de 1992 que destapa un terrible crim del passat. I apunteu això del passat perquè serà un protagonista més de la temporada. Afectarà tots els personatges, els enllaçarà i ens explicarà molt sobre la manera de ser de Sara Grau.
Blanques i negres, llum i foscor, nit i dia. La partida d’escacs ha començat.
Envía una resposta