La temàtica central de la primera edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona – Sant Jordi és la intersecció entre cinema, història i literatura: les produccions seleccionades a la Secció Oficial són adaptacions literàries i/o films que tracten sobre successos històrics rellevants. Aquest és el cas de La casa de la esperanza, la nova pel·lícula de Jessica Chastain i una de les més esperades del festival.

BCN Film Fest La casa de la esperanza

La casa de la esperanza

Al 2007 l’assagista, poeta i naturalista nord-americana Diane Ackerman publicà The Zookeeper’s Wife (La dona del guardià del zoo), on relatava la història real dels cuidadors del zoo de Varsòvia durant l’època de la Segona Guerra Mundial, Jan Zabinski i la seva dona, Antonina, els qui, després de la invasió de l’exèrcit alemany de Hitler, van salvar a uns tres-cents jueus de l’Holocaust, amagant-los en el soterrani del domicili que tenien en el mateix zoo.

El BCN Film Fest projecta la seva adaptació al cinema, una coproducció dels Estats Units, Regne Unit i la República Txeca, titulada La casa de la esperanza, sota la direcció de Niki Caro. La directora d’origen neozelandès ja demostrà al seu film En tierra de hombres (2005) habilitat per retratar personatges femenins. En aquesta ocasió, descriu una altra protagonista amb profunditat, l’animalista Antonina, excel·lentment interpretada per la gran Jessica Chastain, una de les millors actrius de la seva generació. Som testimonis dels seus esforços i els del seu marit per mantenir actiu el zoo després de l’esclat de la guerra, i per cuidar i protegir tan als animals com als jueus en perill. Destaca també l’antagonista de la funció, el zoòleg alemany Lutz Heck, interpretat per Daniel Brühl, que compleix amb eficàcia en el seu paper de nazi dèspota, obsessionat amb posseir tot el que li vingui de gust.

El problema de La casa de la esperanza és que desenvolupa un relat molt convencional, excessivament tou per a la crítica situació que planteja i que no aconsegueix emocionar ni transmetre res de nou al ja vist en altres films de la mateixa temàtica. A més, la forma de presentar les acciones i les decisions dels personatges sovint són forçades. El film no avorreix, però resulta distant i mancat d’empatia.

Nota: 6,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies