A la tercera del Festival Internacional de Cine de Barcelona – Sant Jordi ens fixem en dues pel·lícules que no formen part de la Secció Oficial de la programació. En primer lloc, Testigo, la coproducció entre França i Bèlgica inclosa a Zona Oberta, secció que s’obre a propostes arriscades que no encaixen amb les de la Secció Oficial. I, posteriorment, una de les comèdies de marcat caràcter popular que integren la secció Cinema amb Gràcia: la italiana Un italiano en Noruega, un autèntic fenomen de taquilla al seu país.

BCN Film Fest Testigo

Testigo

Testigo, més apropiadament titulada originalment La mécanique de l’ombre, és l’òpera prima del director francès Thomas Kruithof, conegut pel curtmetratge documental Rétention (2013), sobre un centre de retenció d’immigrants il·legals. La història tracta sobre un home, Duval, que després de dos anys a l’atur accepta l’oferta de treball d’una misteriosa organització: transcriure trucades telefòniques interceptades. Duval, interpretat amb l’eficàcia habitual de François Cluzet (Intocable, Un doctor en la campiña), es submergirà  a l’inquietant món subterrani dels serveis secrets i es veurà envoltat a una torba trama política.

El guió, escrit pel director juntament amb Yann Gozlan, conté diverses referències a successos polítics francesos, al mateix temps que recorda altres relats sobre organitzacions secretes. La posada en escena de Kruithof és molt efectiva, mantenint la tensió de la trama durant tota la seva extensió. El film, a més, té una direcció de fotografia notable, a càrrec d’Alexandre Lamarque, i una potent banda sonora de Grégoire Auger que acompanya perfectament les imatges d’aquest bon thriller d’espionatge.

Nota: 7,5

BCN Film Fest Un italiano en Noruega

Un italiano en Noruega

Un italiano en Noruega és la darrera pel·lícula del famós còmic italià Checco Zalone. En aquesta ocasió, Checco viu còmodament instal·lat a casa dels seus pares, té novia i es funcionari a una província del sud d’Itàlia. La seva tranquil·la existència es veu amenaçada quan l’Estat decideix aplicar retallades a l’administració pública i es veu obligat a triar entre la indemnització o un trasllat forçós. Per ell, un lloc fix és sagrat i amb l’objectiu de mantenir-lo a tota costa acceptarà el trasllat al nord de Noruega, al lloc de guardià d’una estació científica italiana.

El film, dirigit per Gennaro Nunziante, explota les diferències sociològiques, culturals i climàtiques entre Itàlia i Noruega, amb alguns bons gags, especialment els que carreguen contra els empleats públics a la primera part de la pel·lícula. Malgrat que es tracta d’una comèdia lleugera a la que, a mesura que avança la trama, la història es torna bastant repetitiva, els acudits perden força i el happyend és bastant forçat, Un italiano en Noruega sap riure’s del estereotip italià i conté les seves dosis de crítica contra la societat i la crisi econòmica.

Un entreteniment, sense més, fàcilment extrapolable a d’altres països i cultures, com la nostra. No m’estranyaria que en un parell d’anys s’estrenés Un español en…, protagonitzada per Dani Rovira, és clar.

Nota: 5,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies