John Wick: Pacto de sangre
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Al 2014 diversos agents cinematogràfics van decidir que una pel.lícula sobre un assassí el qual després de perdre la dona, li matin el gos i li robin el cotxe, decideix emprendre una sanguinaria revenja, no interessaria prou com per estrenar-se al cinema. Tant hi feu que el protagonista fos Keanu Reeves, que altres films de temàtica similar haguessin triomfat a taquilla ni que al ser el debut com a directors de dos especialistes, Chad Stahelski i David Leitch, assegurés grans dosis d’acció. Però ves per on, la gent va decidir demostrar-los que s’equivocaven.

John Wick, otro día para matar” va anar fent el seu camí entre les xarxes, la televisió i plataformes digitals mentre els espectadors l’elevaven a pel.lícula de culte del gènere i aquí ens retrobem, tres anys després, amb l’estrena d’una seqüela i com a mínim una tercera ja en marxa. I la pregunta és obvia, què té d’especial aquest personatge i el seu univers per haver assolit tal èxit? Doncs diverses coses que es recuperen, encara magnificades, en aquesta segona entrega.

Però comencem per l’argument. A “John Wick, Pacto de sangre”, l’assassí viu amb la ilusa pretensió de retirar-se de l’ofici i viure tranquilament en una gran casa amb un nou gos i el record constant de la dona que va perdre. Però primer voldrà recuperar el cotxe que li van robar i això ja posarà les coses difícils. I encara més quan Santino d’Antonio (Riccardo Scamarcio) es planta a la seva porta per reclamar-li que cumpleixi un encàrrec en compliment d’un deute. Amb tot, Wick es tornarà a veure arrosegat a un món controlat per una aristocràcia criminal on l’única manera de sobreviure és disparar més ràpid o ser capaç de trobar-li les possibilitats mortals fins i tot a un llapis.

John Wick 2 Keanu Reeves

Un dels principals ingredients del coctel és la mescla, per gracia del guió de Derek Kolstad, d’elements que fusionen des de la melancolia d’un antiheroi estil western, amb uns assassins amb un codi de conducta més propi dels samurais o uns escenaris que transiten entre el minimalisme i el luxe. I sobretot, el fet d’insertar tot això al bell mig d’un món “real” amb gent aliena a aquest univers que s’ha colat a la seva “normalitat”. Un món real que contrasta amb el dels sicaris en els dos extrems, tant quan segueix transcorrent sense interferir com quan juga un paper decisiu en el que hi passa.

L’altra senya d’identitat és la manifesta voluntat de no complicar l’exposició de tot plegat amb falses profunditats. “John Wick, Pacto de sangre” és acció, pura, crua, sense concessions, contínua, al gra. I això suposa per a la pel.lícula un acte d’alliberament en no haver de resultar verosímil i poder treure partit de situacions tant increibles com entretingudes. Lluites cos a cos, matances amb silenciador movent-se per una galeria d’art entre la gent, persecucions estil videojoc pels fons d’unes runes romanes, enfrontaments al metro, o l’espectacular lluita a mort en una sala de miralls. Una rera l’altra les escenes d’acció se serveixen del muntatge, la fotografia, els espais i unes coreografies on es nota l’ofici de Chad Stahelski per entregar moments on violència i estilisme visual es donen sanguinaries abraçades.

I per últim, aquesta voluntat de despullar el film de disquisicions innecesaries també allibera uns personatges que no perden temps ni recursos interpretatius en abordar un fons que no cal mostrar. Començant per un Keanu Reeves lacònic transformat sense esforç en la fantasmagòrica màquina de matar que és John Wick. Però també una galeria de secundaris que entreguen un seguit de grans moments a la pel.lícula carregats d’humor negre: Ian McShane, Franco Nero i Lance Reddick com els gerents i concerge de l’hotel on es reuneix l’aristocracia criminal, el mafiós Peter Stormare, l’assassina muda Ruby Rose, els germans Riccardo Scamarcio i Claudia Gerini disputant-se el lloc a la taula del sindicat del crim o el cap d’una nova facció d’assassins Laurence Fishburne.

Un film pel que no es va donar un duro al seu dia convertit ara en exitosa saga d’acció visualment complaent, entretinguda, divertida i amb la seva dosi d’homenatge a les coses fetes a mà, ja sigui matar, cosir un trajo o rodar una pel.lícula sense floritures digitals ni psicodiscursives.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies