Una gran bogeria. Aquest és el primer qualificatiu que em ve a la ment quan penso en l’empresa de muntar un festival de cinema en els difícils temps actuals de l’exhibició cinematogràfica. Afortunadament, els aventurers encara no són una espècie en extinció.
Els propietaris dels Cinemes Verdi de Barcelona, els promotors d’Educacine, proposta que uneix el món educatiu i el cinematogràfic, i la web decine21 han organitzat la primera edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona – Sant Jordi (o BCN Film Fest) que ha començat aquest divendres amb la projecció de Norman. El hombre, el hombre que lo conseguía todo, de Joseph Cedar i protagonitzada per Richard Gere. Ambdós han ofert al migdia una roda de premsa on han desgranat algunes de les claus d’aquesta producció, vista al passat Toronto International Film Festival i que arribarà a les sales a principis de juny.
Norman, el hombre que lo conseguía todo
El primer film en anglès de Cedar, director d’origen israelià, segueix les passes de Norman Oppenheimer, un pobre entabanador que es guanya la vida intentant colar-se a la vida de gent poderosa per a convertir-se en imprescindible en el seu rol de mediador. Un dia entaula amistat amb un polític d’Israel que pocs anys després arribarà a Primer Ministre de l’estat jueu i Norman intentarà treure profit de la seva posició privilegiada a les altes esferes.
El més interessant del film és la creació del protagonista, personatge fantasmagòric, ambigu i enigmàtic que Gere interpreta magníficament a cada escena i que deixa per a l’espectador la reflexió sobre la seva personalitat, les seves motivacions i els objectius de les seves accions. Com han reconegut a la roda de premsa, tan el director com l’actor van treballar àrduament durant mesos a la composició d’aquest caràcter i el seu resultat recorda al personatge interpretat per Peter Sellers a Bienvenido, Mr. Change (Being There, 1979). La cinta aconsegueix que ens interessem pel personatge i que sentim empatia vers ell en certs moments. Però el problema és la història, amb uns girs de guió molt forçats o difícils de creure, i una trama política, amb el conflicte àrab-israelià com a teló de fons, molt simplista, maniqueu i frívol.
Norman posseeix un conjunt de bones idees disseminades al llarg del seu metratge, un conjunt de grans actors com a secundaris (especialment destacables, Charlotte Gainsbourg i Steve Buscemi) i una pertinent encara que irregular reflexió sobre la política com a terreny on imperen les mentides, la corrupció i la falta d’escrúpols. No obstant, veient-la un té la sensació que s’ha perdut l’oportunitat de fer un film més potent si hagués estat en mans, per exemple, de David Fincher i Aaron Sorkin.
Nota: 6
Envía una resposta