Negación
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Basada en la història real de Deborah E. Lipstadt, Negación explica el judici per difamació que va haver de sofrir després de ser denunciada pel negacionista de l’Holocaust, David Irving.

Els semblarà mentida que, arribats ja a 1996, encara hi hagués persones, entre elles fins i tot historiadors, que neguessin l’Holocaust. Però arribats a 2016, vint anys després, Donald Trump es va fer amb el poder de tot un país, així que l’efecte sorpresa de la història és quelcom que mai cessa.

Rachel Weisz (El jardinero fiel) es posa en la pell de la prestigiosa historiadora jueva Deborah E. Lipstadt durant els anys 90, en una història judicial sobre l’Holocaust i aquells que han intentat negar-lo. Timothy Spall (Mr. Turner) encarna al negacionista principal, David Irving, un simpatitzant de Hitler que va estar sempre en contra dels qui feien obvia la relació entre el dictador i l’acte genocida. Després de llegir la novel·la de Lipstadt i querellar-se contra ella per difamació, la protagonista compta amb el sempre magnífic Tom Wilkinson (Michael Clayton) per defensar-la davant el jutge.

Valgui la redundància, un no pot negar que, amb tal elenc de principals i algun que un altre secundari, aquesta pot ser una gran pel·lícula. I, a aquest nivell, ho és: les interpretacions sense fissures dels protagonistes són immillorables i creen una atmosfera de tensió, empatia i impotència que solament els grans actors poden transmetre.

Negación

Tot i així, i encara que un gran protagonista pot salvar una mala pel·lícula, en aquest cas tot queda dins de la mediocritat. Fins i tot amb el més que correcte treball de Weisz, aquesta no va més enllà dins d’un paper a mesura i ben escrit. No aporta molt i això es nota quan no hi ha contrast amb un guió totalment pla, poc original i, a moments, avorrit. El fet que tot vagi en una línia tan simplista, sense complicacions, anant tan sols al punt bàsic que interessa, fa que Negación sigui una pel·lícula senzilla i mediocre, quan el que se’ns explica podria arribar molt més enllà.

No es busca lliurar una obra d’art, sinó plasmar i transmetre un missatge molt fàcil d’entendre. Per descomptat, res a retreure, no totes les obres cinematogràfiques poden ser magnífiques. Però en aquest cas es nota massa el poc esforç i les ganes de complir ràpidament amb una història, una protagonista i uns actors que podrien donar molt més de si. Acceptable, entretinguda i interessant, però per res memorable.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies