10 d’Abril, Sala Razzmatazz, Nit. Arribava el moment de l’estrena a Espanya del directe de Lukas Graham, la banda Danesa liderada per Lukas Forchhammer, que va aprofitar bé els gairebé 90 minuts que va durar l’actuació per esgrimir al màxim el seu disc debut, deixant anar un a un els seus èxits de suau Pop i Soul amb una intensitat més pròpia d’un grup de Rock.
Lukas, que prové d’una família humil de la comunitat alternativa de Christiania, el famós barri de Copenhaguen, sembla viure-ho tot amb la mateixa intensitat que hi viu la música. Potser aquesta hagi estat la clau de l’èxit que està collint amb la seva banda arreu del món, amb cançons com “7 Years” o “Mama Said”, temes molt personals ben carregats d’honestedat però que al mateix temps es perceben com a temes universals. En tan sols un any, des que Warner Bros Records (re)publiqués el seu debut homònim de forma internacional, no han parat d’aconseguir èxits i reconeixements. La sala 1 del Razzmatazz plena de gom a gom era un bon reflex d’aquest èxit.
“Take the World by Storm” va ser el tema triat per obrir la nit. Entre llums led centellejants i rajos de llum blava que inundaven la sala, va aparèixer la banda de Lukas Graham al complet, amb els seus respectius instruments, acompanyats per un trio de vent (trompeta, trombó i saxofon). Com en les seves cançons, l’honestedat de Lukas, va sortir a relluir, i no només despullant la seva ànima, sinó que ja des del primer segon, també va despullar el seu tors. Uns pantalons foscos van ser el seu únic vestuari durant gairebé tot el concert. Actitud rockera que ràpidament va ser compartida per un públic que no va parar de saltar, cantar, ballar, xisclar,… durant tota la nit.
Cervesa en mà, va presentar “Drunk In The Morning”, a la que va seguir “Hayo”, no sense abans sorprendre’ns a tots parlant en castellà, “siento mi español basura, pero como mínimo me esfuerzo”. Aquesta és l’actitud, i la va mantenir durant tota la vetllada. Ens va confessar que va passar una temporada a Argentina, i que a Dinamarca tenia poques oportunitats de practicar, així que aprofitaria per practicar aquella nit. Fins i tot quan les paraules en castellà no li sortien s’esforçava a vocalitzar un lent i intel·ligible anglès per facilitar la comunicació amb aquells a qui encara se’ns resisteix.
Amb “Don’t You Worry ‘Bout Me” Lukas va dedicar unes paraules al seu pare, mort fa gairebé cinc anys, a qui li va concedir el mèrit d’haver aconseguit fer realitat els seus somni de dedicar-se a la música. No van faltar tampoc paraules a la seva mare, als seus amics de la infància (alguns d’ells a la presó, no van tenir la seva mateixa sort), i a la seva filla, encara un nadó, la seva principal motivació.
Però més enllà del Lukas xerraire, el que veritablement va fer vibrar el públic va ser la seva veu, vigorosa, i molt bé entonada, que brillava en un Razzmatazz amb una acústica en estat de gràcia, i això malgrat l’elevat nivell de soroll emès pel públic, el més sorollós que s’havien trobat fins ara, o almenys això van comentar.
Després d’interpretar alguns dels temes més personals i sentits del seu repertori (“What Happened to Perfect”, “Criminal Mind”, “Better Than Yourself (Criminal Mind, Part 2)”, “You’re Not There”, “Only One”) va arribar el moment de la festa, moment àlgid i calorós que el guitarrista i el bateria van aprofitar per despullar també els seus torsos. “Nice Guy”, “Mama Said”, “Strip No More” i “Happy Home” van tancar aquest bloc.
Però encara en faltava el darrer colofó. Després d’un evident fals final, i fent-se de pregar com és de rigor, el Lukas Graham van tornar a aparèixer sobre l’escenari, vestits amb colorides samarretes del Barça!, i amb elles posades van rematar amb “Funeral” i, òbviament, “7 Years”, per la qual van demanar una mica de silenci tot i ser conscients de que no l’anaven a aconseguir. I amb la promesa de tornar a Barcelona van marxar cap a Madrid. Esperem tornar-los a veure ben aviat i amb un nou disc sota el braç.
Envía una resposta