Un missatge arriba de les estrelles. Un grup de científics de diverses àrees són cridats a desentranyar el seu contingut. Qui l’envia? Què vol dir? Per què? Són només alguns dels interrogants que ens planteja Stanislaw Lem a “La Voz del Amo”, una de les més destacades obres del mestre de la ciència ficció, i que ara Impedimenta ens presenta en una deliciosa edició traduïda directament del polonès.
La novel·la ens presenta les memòries d’un destacat i particular matemàtic anomenat Peter Hogarth. L’acció es centra a l’etapa en la que el científic es cridat pel govern nord-americà a participar en un projecte secret anomenat “Master’s Voice”, MAVO “La voz del amo”. Des d’un observatori astronòmic es capta un missatge provinent de l’espai exterior. El missatge és un misteri ja que es presenta en forma de seqüència de neutrins i cal desxifrar el seu contingut. Els millors científics de les seves especialitats es traslladen a una antiga base militar secreta al desert de Nevada on cadascú d’ells, des dels coneixements de la seva àrea, intentaran donar resposta als interrogants que amaga.
L’obra està escrita en primera persona, fet que li dóna un caràcter personal i subjectiu a tot el relat. Cal afegir també que l’informe està inacabat i sense revisar, característica que remarca encara més que el que anirem llegint són pensaments i reflexions sense filtre, espontanis, fins i tot políticament incorrectes. En aquesta ocasió Stanislaw Lem fa servir el narrador Peter Hogarht d’alter ego. A través dels escrits del matemàtic posa sobre la taula reflexions ètiques i morals de la societat humana, sobre la ciència i la cosmologia, denominadors comuns al llarg de la seva obra. Fa servir la ciència ficció per fugir de la mirada etnocèntrica a la que estem acostumats i apartar el focus tan lluny com pot, fins a les estrelles, per poder analitzar l’ésser humà i la seva societat amb els ulls de quelcom que ens observa des d’un lloc inaccessible i fins i tot inconcebible.
Cal destacar el prefaci de la novel·la que elabora una descripció del personatge a través de la disgregació de l’individu i de les seves tendències iconoclastes. Lem és capaç de sintetitzar i desmuntar tot un seguit de temes i conceptes transcendentals en unes quantes pàgines. Un punt de partida que marca el caràcter nihilista del matemàtic i que té l’objectiu d’ensorrar les nostres concepcions per poder entrar a la història sense cap idea preconcebuda amb la fi de poder gaudir plenament de l’obra sense prejudicis.
Al llarg del relat, hi ha una crítica als governs i a la comunitat científica, però destaca un paràgraf que parla sobre la literatura de ciència ficció:
“Era la primera vez que Rappaport se embarcaba en la lectura de este tipo de literatura, y su monotonía le había decepcionado de tal manera que había llegado a enfadarse, e incluso a indignarse. “Excepto imaginación, ahí se puede encontrar de todo” dijo.”
Aquesta afirmació que Stanislaw Lem posa en boca d’un científic de l’obra, mostra la indignació i decepció per la qualitat de les obres d’aquest gènere. Anys més tard la manifestació pública d’aquest pensament va provocar que el fessin fora de SFWA (Associació Americana d’Escriptors de Ciència Ficció).
La Voz del Amo és una gran novel·la que pot passar desapercebuda entre grans èxits de l’escriptor com Solaris o Los astronautas. Tot i així està considerada com una de les millors, més influents i imaginatives obres del gran mestre Stanislaw Lem. Aquesta és una oportunitat per introduir-se a l’obra d’aquest autor, si encara no ho heu fet, o bé de continuar descobrint l’univers d’un escriptor capaç d’anar sempre als límits de la ment humana.
Envía una resposta