La meva aventura amb el swing va començar fa un any, quan per pura casualitat vaig veure un grup de gent ballant a la Plaça de la Revolució al barri de Gràcia a Barcelona.
Des de llavors em vaig apuntar a classes de ball i vaig començar a escoltar aquesta música i tots els seus derivats, entre ells l’electro swing.
En la meva recerca contínua, un dia un amic em va fer escoltar Post Modern Jukebox, un projecte nascut d’una idea del pianista americà, Scott Bradlee quan corria l’any 2011.
Post Modern Jukebox va néixer de la idea que tota cançó, rock o pop, pot ser transformada amb retocs blues o swing. I amb aquest convenciment per bandera, tornaven ahir a Barcelona, a la que ja és una cita anual ineludible, després del seu pas per la sala Bikini el 2014, el teatre Apolo el 2015 i el Razzmatazz el 2016. En aquesta ocasió, l’escenari escollit era l’Auditori del Fòrum.
El concert començava a les 21 hores, sobre l’escenari 5 músics, un bateria, un trompetista, un saxo, un contrabaixista i un pianista. Els cantants es van rotant per cada cançó acompanyats també de dues ballarines, una de xarleston i una de claqué. Entre ells, alguns dels titulars d’aquesta formació mutable que té a més de 70 artistes a les seves files, i entre els quals el propi Bradlee tria els que protagonitzaran cada gira.
LaVance Colley exercia de mestre de cerimònies escometent la interpretació de “Final Countdown” de Europe i el discurs de benvinguda. Els seguirien Robyn Adele i Anissa Lee fent-se càrrec de la cover del “Call Me Maybe” de Carly Rae Jepsen. Von Smith entonava l’himne per a cors trencats de Justin Timberlake “Cry me a river“. Maiya Sykes amb “I’m not the only one” i Sara Niemietz amb el “Love Yourself” de Justin Bieber van ser les següents en presentar-se.
Després d’aquest inici, les dues hores i mitja de música es van anar desenvolupant més en un estil espectacle que de concert, amb els cantants introduïts per un presentador que després es revelarà com un cantant d’extrema bravura.
Alternant-se al micro, van sonar des del “Creep” de Radiohead, al “Thrift Shop” de Macklemore passant pel “I will survive” de Gloria Gaynor, el “Halo” de Beyoncé o “Hey ya!” d’Outkast.
LaVance, Maiya i Sara acomiadaven la nit al ritme de “Sorry“. Però evidentment ningú lamentava gens ni mica la gran actuació presenciada. La passió dels músics, la creativitat i el repertori tan extens fan d’aquest espectacle una experiència única i altament recomanable per a tots els públics. ¿Repetim el 2018?
Envía una resposta