Power Rangers
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Cinc adolescents coincideixen en una mina on troben unes estranyes monedes. Sense saber-ho, han estat els escollits per formar un grup de superherois creat fa milions d’anys: els Power Rangers.

Per què? ¿Perquè ara estan de moda els superherois? Per això? ¿Perquè algú estava demanant a crits una pel·lícula dels Power Rangers? No ho crec. Personalment, ¿sóc l’únic que té la sensació que aquesta pel·lícula porta molt de temps anunciada però que a ningú li ha importat mai gaire? No vull començar ja malament la crítica, però és que segueixo sense entendre qui va pensar que seria una bona idea que ara tornessin els Power Rangers.

Tornem a caure en el discurs de les seqüeles, remakes i reboots però, sincerament, no és culpa nostra. Nosaltres també estem farts d’haver de comentar la mateixa pel·lícula una vegada i una altra com si d’Atrapado en el tiempo es tractés. Mentre trobem moltíssim a faltar quan es feien pel·lícules com Atrapado en el tiempo. Ja sabem que ara del que es tracta és de treure diners i ja està, però, ¿de debò penseu que serà amb Power Rangers?

Fins i tot quedant segona en el seu primer cap de setmana, la pel·lícula encara ni ha pogut recuperar el gastat, pel que poc benefici donarà al final. Així que aquestes cinc o sis seqüeles que es tenien en ment, no té pinta que vagin de ser possibles. Però és que la pel·lícula sobre una sèrie dels anys 90, amb un elenc desconegut i uns personatges oblidats i ridiculitzats, té tots els ingredients per fracassar.

Power rangers

Però el pitjor de tot és que la pel·lícula, en si, no és dolenta. No és una obra mestra, és clar, però aguanta el que li tirin amb molta dignitat: el guió és sòlid, entretingut i equilibrat; la direcció i els efectes especials estan a l’altura de qualsevol blockbuster actual; i els actors, tot i que desconeguts i principiants, saben portar a coll la pel·lícula de forma creïble i entranyable (tot al contrari de, per exemple, Cuatro Fantásticos). A més, el fet que hi hagi un superheroi amb obvis signes d’autisme i una superheroïna qüestionant la seva sexualitat, sempre és un passet més cap a l’avanç social en el món del cinema comercial.

Power Rangers no és del pitjor que hi ha a la cartellera i, en realitat, per passar una estona amena i divertida és una molt bona opció. No és una pel·lícula memorable ni necessària, però ja que hi és, no fan mal dues hores de descans veient-la (això sí, amb les expectatives d’un diumenge plujós a la tarda). Esperem que, com a mínim, no paguin els progressismes el preu de no haver sabut escollir la bona pel·lícula.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies