Life (Vida)
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

L’Estació Espacial Internacional troba per fi un organisme viu a la superfície de Mart. Però no és fins que aconsegueixen estimular-lo i fer-lo créixer que s’adonen de l’error que han comès i el perill que suposa no solament per a ells, sinó per a tota la humanitat. 

A Alien mort, Calvin posat. Si hi ha algun cinèfil despistat que s’ha perdut la saga de Ridley Scott (a punt d’estrenar un nou i poc original lliurament), té l’oportunitat de veure-la per primera vegada amb Life (Vida), la versió del clàssic per a les noves generacions. Un film amb un molt bon repartiment i una direcció molt ben realitzada, però que no aconsegueix superar el sot tan gran en el qual l’ha ficat la seva baixa originalitat.

“Nois, el públic està cansat de seqüeles, remakes i reboots, hem de crear alguna cosa diferent”. I llavors van decidir agafar el guió d’Alien, canviar algunes cosetes, fer una bestiola més enrevessada i aplicar molts efectes especials. Amb això i un equip artístic de luxe, ningú s’adonarà que és la mateixa història que ja s’ha vist sis vegades: els astronautes d’una nau espacial troben vida extraterrestre que resulta ser hostil i que es dedica a matar un a un a tots els tripulants. Però ara ja no és solament matar, sinó pensar en com els matarà, com si d’un assassí professional es tractés.

Life (Vida)

Hi ha poques coses més a comentar sobre Life (Vida), ja que la simplicitat de l’argument limita bastant el seu comentari. Si volguéssim parlar del treball dels actors, diríem que Ryan Reynolds, durant la seva aparició de 10 minuts en pantalla i més de 40 hores en entrevistes promocionals, sembla haver-se quedat en el paper de Deadpool i ser utilitzat tan sols com l’alleujament còmic inicial. Rebecca Ferguson, en el paper d’Ellen Ripley, interpreta a la líder de la tripulació a la qual ningú fa cas (justificable, d’altra banda, donat la seva poca personalitat i força). I, finalment, de Jake Gyllenhaal no podem dir massa més enllà de donar-li dos consells: el primer, amb el potencial interpretatiu que té, podria llegir-se amb bastant més detalli els guions que escull, atès que no mostra una actuació memorable des de Nightcrawler; i, el segon, que, pel bé de tots, solucioni els problemes que els seus personatges tenen amb el seu pare.

L’única cosa una mica original de la pel·lícula és el final, amb un gir esperat però diferent. Encara que sense sentit, també. Els costa ser originals i, quan ho són, han de sacrificar la lògica. Però no tot és dolent amb Life (Vida), de debò. És entretinguda i té a un en tensió durant tota la pel·lícula. El guió està bastant equilibrat i té ritme, i la direcció d’Espinosa manté aquesta velocitat i claustrofòbia. El problema principal, i el que treu tota credibilitat a la pel·lícula, és, de nou, la falta d’originalitat i la repetició sistemàtica de tot el que ja s’ha vist. No aporta res de nou, entreteniment a l’estil fast-food.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies