El vam veure fer els seus primers passos des de ben petit i any rera any s’ha anat fent cada cop més gran. A cada edició pensem que ja no podran superar-se, però llavors van i ens presenten un cartell pel 2017 que dir que ens enamora és quedar-se curt. I tot plegat mantenint la cura als seus principis i filosofia, mimant els directes i els assistents, professant amor a la música i l’entorn pels quatre costats. Els dies 7, 8 i 9 de Juliol torna el Cruïlla, el nostre festival preferit dels que es fan a Barcelona, i aquests en seran els caps de cartell:

Ryan Adams

Ryan Adams

Feia tants anys que esperavem poder veure Ryan Adams en concert a Barcelona, que quan vam veure apareixer el seu nom en l’anunci del cartell del Cruïlla, el nostre cor va fer un salt fins al sostre. El seu únic pas per Barcelona va ser al 2002 a la sala Bikini i des de llavors hem hagut de gaudir en la distancia dels enregistraments de la seva prolífica i heterodoxa discografia.

Desafiant, vibrant, personal i variada, la música del cantautor de Jacksonville ha pres múltiples formes. Discs en solitari, com aquells primers “Heartbreaker” (2000) i “Gold” (2001), seguits per altres com “Rock N Roll” (2003) o “29” (2005). També d’altres acompanyat de la banda The Cardinals, com “Cold Roses” (2005), “Jacksonville City Nights” (2005) i “Cardinology” (2008). Fins i tot participant en bandes sonores com la de la pel.lícula “Elisabethtown”, enregistrant a través del seu propi segell PAX AM allò que la seva discográfica no volia, coquetejant amb els sons més heavy a “Orion” (2010) o treient-se de la màniga un disc de versions de temes de la Taylor Swift: “1989” (2015).

Al febrer publicava el seu darrer disc, “Prisoner”, (entengui’s com una metáfora anímica o com el nom d’un accessori per guitarres) ple de peces personals i reflexions sobre els mals d’amor com “To be without you” i “Do you still love me?”, que no fa més que sumar encara 12 temes més a una llista inmensa amb la que composar un setlist del més sorprenent.

Per nosaltres, la gran alegria d’aquesta edició, que es farà realitat el dissabte dia 8.

Jamiroquai

Jamiroquai

Set anys a l’ombra acabaven aquest 2017. Jay Kay i els seus acompanyants tornaven aquest any amb disc (“Automaton”) i anunci de directes per tornar a escampar el seu tecno funk pel planeta. Ho faran amb un disc el tema del qual enllaça amb aquell “Virtual insanity” que encara que sembli mentida ja ha passat dels vint anys. Reflexions sobre la dicotomía entre humanitat i tecnología, l’ascens de la robótica i la intel.ligència artificials i els efectes que això té en les relacions entre persones. Però sobretot més música ballable, amb un punt més electrònic sense perdre l’essència.

I a nous temes nou look. Per l’ocasió ha canviat les plomes i altres barrets característics d’èpoques passades per una lluminosa gorra de leds que il.luminarà l’escenari del Fòrum. El seu moment per brillar serà el divendres 7 a la nit.

Pet Shop Boys

Pet Shop Boys

.

Little Steven & The disciples of soul

Little Steven

Peça imprescindible de la E-Street Band de Bruce Springsteen, impartidor de sabiduria musical al seu programa de radio o actor a sèries com “Los Soprano” o “Lilyhammer”, a Steve Van Zandt l’hem gaudit de múltiples formes.

Però teniem pendent veure’l a Barcelona pujant a l’escenari com a líder de la banda. El Cruïlla ens donarà ocasió de saldar aquest compte pendent amb aquesta actuació que ens portarà un projecte personal de Little Steven que va néixer l’any 82 amb el disc “Men without women”.

L’èxit d’un concert a Londres a finals de l’any passat van ser la prova de foc perquè Van Zandt decidís donar més continuitat, en forma de nou disc (“Soulfire”) i directes, amb aquest grup que li permet donar sortida a les seves inquietuds en forma de rock, soul, R&B i pop.

Pot ser que pel seu sobrenom escollís Little, però el Steven és un dels més grans noms del món de la música i una altra de les parades imprescindibles que haurem de fer al festival el dissabte 8.

Two Door Cinema Club

Two Door Cinema Club

Alex Trimble, Sam Hallyday i Kevin Baird van arribar des d’Anglaterra per trencar les fronteres entre el rock, l’indie, el pop i l’electrònica ballable. I en només tres discs en deu anys de carrera n’han tingut prou per fer-se una marca pròpia que desafia les etiquetes.

Del primer, “Tourist history” (2010) ja en van sortir èxits com “What you know” i “Something good can work”. El segon, “Beacon” (2012) en va sumar d’altres com “Sun”, “Wake up” i “Someday”. I amb el tercer ens presentaven  “Are we ready?” i “Bad decisionscom a sigles d’un disc que es paseja sense complexes del disco a les guitarres, el funk o el krautrock.

Potser tenen cara de no haver trencat un plat però esperem amb ganes la seva descarada intenció de resultar magnètics i sorprenents sobre un escenari. El seu torn, el divendres 7.

The Prodigy

The Prodigy

Quan caigui la nit arribarà l’hora de que Keith Flint, Liam Howlett i Maxim emergeixin en la foscor per fer el que millor saben fer, arrassar amb tot el que se’ls posi per davant. La seva carrera ha estat plagada de controversies i polèmiques per les lletres d’algunes cançons i les imatges dels seus videoclips. Però “Smack my bitch”, “Firestarter” o “Breathe” són himnes de noctambuls arreu.

Al 2015 presentaven nou disc “The day is my enemy” passejant-se pel circuit de festivals i demostrant que no han perdut força. Els que ja hem viscut l’experiència us podem assegurar que aquest atac sense concessions a base de mesclar rave, metal i tecno, és quelcom que no us haurieu de perdre el 8 de juliol.

The Lumineers

The Lumineers

The Lumineers van néixer com a grup folk al 2005, una resposta americana a les propostes europees de Mumford & Sons o Monster and Men. Composaven la banda tres membres: Wesley Schultz (guitarra i veu), Jeremiah Fraites (bateria) i  Neyla Pekarek (violoncel). Es presentaren modestament amb només un disc homònim, però ‘Ho Hey’ va començar a sonar per tot arreu i, com diuen, la resta ja és història.

La revàlida arribava al 2016 i tenia nom de dona: “Cleopatra”, un disc amb altre temes amb protagonisme femení: “Angela” o “Ophelia”. Explicava el cantant Wesley Keith Schultz, que els nous temes giraven al voltant de la idea de l’enlluernador de la fama i és que no en va amb aquest nou disc els havia arribat el torn de posar els peus a terra i comprovar si el seu fulgurant debut va ser flor d’un dia o l’inici d’una llarga carrera. Està clar que el primer, segur que no.

Die Antwoord

Die Antwoord

Yolandi Visser canta amb veu de nina que acaba de cobrar vida, Ninja se li suma rapejant entre beats. I al cap d’uns segons un dels duos més inclassificables de la música ja et tenen atrapat al seu món alternatiu. “Ugly Boy” i “I fink u freeky” us poden donar una idea de què us estem parlant si no els coneixeu.

Venen de Sud-Àfrica, el seu nom es podria traduir com “La resposta” i aquest any publicaran un disc instrumental que seguirà al recent “Mount Ninji and da Nice Time Kid” (2016). Lo seu no és només un hip-hop rave que se’t fica dins per no deixar-te anar, sino també construir tot un imaginari a base de móns postapocalíptics, neons, deixalles i elements de la contracultura. Així que estigueu avisats per qualsevol cosa amb la que ens vulguin sorprendre al Cruïlla el 7 de Juliol.

Ani DiFranco

AniDiFranco

La cantautora nordamerica ha assolit ja status de icona i veu imprescindible en els temps que corren. Sense estridències, però amb una seguretat incorruptible i determinació infalibles, les lletres i la sincera guitarra de Ani Di Franco han tingut sempre molt a dir.

Des que de ben petita va fundar el seu propi segell discogràfic i al llarg de la seva prolífica discografia que aquest any tindrà el punt i seguit amb la pubicació de “Binary“. Plena de metàfores que donen força a les lletres amb les que posa veu a la seva visió del món, la música de DiFranco serà un bany de compromís en un moment que el fa més vigent que mai. La cita, el divendres 7.

Txarango

Txarango

Sempre s’han definit com a músics de carrer i el cel obert és el seu element natural. A Catalunya, Espanya i també per Europa ho sabem bé, la seva és una festa tant contagiosa que no deixarà ànima quieta al Parc del Fòrum. Saxos, trompetes, baix, bateria, teclats, veus, sons influenciats per músiques d’arreu, elements de circ… tot s’hi val per muntar la festa.

I no fa gens que tenim ja el seu tercer disc, “El cor de la terra” que ens els retorna en plena forma i amb una nova llista de temassos com “Una lluna a l’aigua” que ens faran ballar sense pausa al Cruïlla.

I la cosa no acaba aquí. Pel festival encara passaran decenes mes de noms que inclouen: Yuossou Ndour, Kase.O, Neuman, Dorian, El petit de Cal Eril, Tremenda Trementina, Deco Pilot o Dellé. Aquí els podreu veure tots.



Quan: 7, 8 i 9 de Juliol
On: Parc del Fòrum
Cartell Complet
Comprar entrades i abonaments
Horaris


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada