David Cirici ha guanyat el Premi Sant Jordi 2016 amb una novel·la molt propera a l’actualitat, amb un punt d’intriga i molta emotivitat.
L’Ernest, un publicitari d’èxit i entusiasta dels plaers de la vida, navega amb el seu veler entre les illes de Patmos i d’Icària en companyia del seu fill de set anys Marc, de la seva parella Sophie i del petit Max, fill de la Sophie. Fa mala mar. Quan comença a pondre’s el sol, el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. Així comença la història. El lector seguirà la recerca desesperada del pare, el sentiment de culpa i la crisi que el duu a les portes de la bogeria. I seguirà, en paral·lel, l’aventura del fill, que la nit mateixa de l’accident és rescatat per una llanxa carregada de famílies de Síria i l’Afganistan que miren d’arribar a les costes de Samos. Sense que ningú no ho sàpiga, el petit Marc viurà l’aventura incerta dels refugiats.
David Cirici retrata el drama dels refugiats i el vincula amb el drama d’una família que veu com el seu fill desapareix. Dues tragèdies, una individual i una col·lectiva, que acaben vinculades. Aquesta relació que pot semblar en alguns moments excessivament fictícia, serveix a l’autor per descriure el complicat destí que viuen les persones que estan arribant a Europa buscant refugi. És molt interessant el dibuix que es fa d’aquesta vida des del punt de vista del nen que cau a l’aigua. Cal aplaudir la detallada descripció que es fa de la feina dels voluntaris i el paper de la premsa en aquest gran problema. Els objectius son lloables i en certa manera estan ben aconseguits. No puc evitar preguntar-me per què és necessari utilitzar una història que ens pot resultar més propera (el drama d’uns pares que han perdut el seu fill) per explicar la complicada situació que viuen els refugiats quan arriben a Europa. En realitat, l’interès global pel tema ens dona la resposta, així que cal agrair que David Cirici s’hagi molestat en construir una trama novel·lesca per parlar-nos de coses més interessants.
L’estil de Cirici és detallat i destaca quan es dedica al tema que realment l’interessa: la crisi dels refugiats. Les escenes relacionades amb els pares del nen desaparegut són menys interessant: el seu drama és emotiu però el drama global és més colpidor. Això sí, tota l’estona ens preguntem si la família es retrobarà, en el que és una evolució de la intriga ben aconseguida.
“El setè àngel” és una novel·la molt interessant, sobretot pel tema, que destaca per sobre de la seva trama. És un llibre interessant i l’únic aspecte negatiu és que seria molt millor si s’endinsés encara més en el drama que presenta.
Envía una resposta