Ghost in the Shell: El alma de la máquina
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Fa un any, es va trasplantar el primer cervell humà a un cos totalment sintètic. Ara, la ciborg resultant d’aquest projecte, la Mayor (Scarlett Johansson), agent especial de l’anomenada Secció 9, haurà d’enfrontar-se a un enemic que li qüestionarà tot el que coneix, inclòs el seu passat. 

Abans de començar, podem avisar als seguidors de l’original Ghost in the Shell que poden estar tranquils: és una bona adaptació. Per descomptat, se li poden trobar canvis significatius i certs aspectes que agradin més o menys; però, vist el vist, amb les adaptacions cinematogràfiques que s’estrenen últimament, es pot estar segur que aquesta acontentarà a molts. Això sí, el càsting segueix sent quelcom inexplicable.

Mai entendré l’atracció interpretativa de Scarlett Johanson. No puc nomenar una actuació seva memorablement bona a part del seu rol vocal a Her. Sé que haig d’adaptar-me al fet que és una actriu molt volguda pel públic i que el seu nom per si sol ja ven; però només començar Ghost in the Shell ja se’m fa difícil ni tan sols intentar-ho, ja que la seva manera d’interpretar a la Mayor durant tota la pel·lícula és quelcom francament ridícul.

Ghost in the Shell

Per descomptat, la protagonista no ho és tot en una pel·lícula, però té el gran poder de fer que una pel·lícula mediocre s’hagi de veure o que una gran pel·lícula s’hagi d’oblidar. En aquest cas, la sobreactuació de Johansson es pot justificar amb una temàtica i un to dels vuitanta, retros, que busquen recrear aquests futurs distòpics escenari de tantes passades actuacions pèssimes.

Però aquesta justificació no és perquè sí, sinó per uns molt ben realitzats treballs de disseny, fotografia i direcció que aconsegueixen crear una atmosfera perfecta per al guió. En un espai entre la bona adaptació visual i l’originalitat cinemàtica, Ghost in the Shell crea un món en el que és veritablement fàcil entrar i gaudir del que s’està veient. Així doncs, com a únic punt tècnic a criticar, seria un guió amb molts alts i baixos que passa de 100 a 0 en un temps rècord i que, a moments, talla de ple la sensació d’interioritat.

En definitiva, ens trobem davant la qual serà, segur, la primera part d’una llarga saga que no comença amb mal peu. Per descomptat, plantejar alguna cosa tan amplia no és tasca senzilla i en alguns moments es nota un intent massa forçat d’explicar tot el possible en el menor espai impossible, però es perdona pels molts altres elements que fan d’aquesta una bona primera part.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies