Un hombre llamado Ove
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Hi ha determinades frases publicitaries que desperten el meu sentit aràcnid de cautela quan vaig a veure una pel.lícula. Una d’elles és “La comèdia de l’any”. Aquesta sentencia presideix alguns dels posters de “Un hombre llamado Ove”, el film amb dues (excessives) nominacions als Oscar que arriba a la cartellera des de Suècia. I no, amb tot el respecte per l’autor de l’afirmació, definitivament no és la comèdia de l’any, sino en tot cas un nou exponent del que ja podria ser un gènere: el de l’home rondinaire que acaba retrobant el seu bon cor.

Ove (Rolf Lassgård) és un quasi sexagenari malcarat, antipàtic, obsessionat amb les normes i la mala educació dels seus congèneres, que després d’haver perdut la seva dona creu tenir ja pocs motius per viure. Mentre recorda com de jove (Filip Berg) va conèixer la Sonja (Ida Engvoll) en un tren i alguns detalls de la seva vida en comú, posarà en marxa diversos plans per suicidar-se. Però algunes circumstancies de la vida el faran haver d’interactuar amb els seus veins (Bahar ParsBörje Lundberg, Chatarina Larsson…) i d’una manera o altra els seus plans de deixar el món acabaran frustrats mentre Ove descobreix que encara hi ha lloc per l’amabilitat i els somriures.

Aquest és l’argument de la pel.lícula amb què Suècia va competir al millor film de parla no anglesa als passats premis Oscar i que a la vegada es basa en una novel.la homònima de Fredik Backman, un dels nous valors de la literatura nórdica.

Un hombre llamado Ove” és doncs una nova mostra d’allò que ja hem vist múltiples vegades al cinema, en films com “Gran Torino” o “St. Vincent” per nomenar només dos exemples. I no obstant, cal reconèixer al director i guionista Hannes Holm, que ha sabut explicar-nos-ho de nou de manera interessant i entranyable.

Un hombre llamado Ove

El film parteix d’una bona presentació del personatge a través de les seves rutines i els enfrontaments constants amb una societat a la que no té cap problema en cridar-li el que no li agrada. Acte seguit es serveix d’un bon ús dels flashbacks per, alternant present i passat, fer-nos partíceps dels condicionants que han anat portant Ove fins a la seva manera de ser i sentir la vida. I ho fa tot plegat combinant els moments tristos i les reflexions sobre la soledat o l’enfermetat, amb notes d’humor i ironia que fan el conjunt molt digerible.

Resulta clau en el resultat haver trobat un actor com Rolf Lassgård capaç de portar a la cara aquesta faceta tant amarga i que en canvi no el donem pas per perdut en tot el metratge. Però també, m’agradaria destacar, dues actrius capaces d’aportar totes les llums a la pel.lícula amb les seves aparicions: Ida Engvoll com la Sonja que va saber veure més enllà de la sequedat del jove Ove i la iraní Bahar Pars, la nova veïna de Ove, una dona embarassadisima i amb un optimisme incorruptible que no deixarà d’intentar trencar el gel amb el seu rondinaire veí.

Teniu doncs una nova pel.lícula a la cartellera que segurament no és el més original, però sí tendra i ben explicada. Una bona mostra de vida, amb els seus moments per encongir el cor, els seus moments per riure i el poder sortir recomfortat amb la sensació que fins i tot les cares més amargues encara tenen motius per dibuixar un somriure.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies