El tren de las 22:27
7Valoració

Surt a les 22h cada divendres des de la Sala 4 dels Teatros Luchana de Madrid. Des de fa 3 mesos. Prorrogant i esgotant entrades. Amb previsió de sortir uns quants divendres més. Escrita per Irene Soler, El tren de las 22:27 és un conjunt d’històries creuades d’un grup de joves que tot just passen la trentena i que coincideixen en un tren que surt de Madrid direcció Barcelona.

Com un microbi somiador. Així es descriu Irene Soler, autora i actriu de “El tren de las 22:27” quan pensa en ella mateixa quan era petita. I és que Soler és un univers d’històries i de somnis. D’imatges. De personatges que senten. De diàlegs i decisions vitals que tenen lloc en un escenari tan quotidià com pot ser un tren. De preguntes a les que s’atreveix donar respostes.

Explica que va començar a pensar l’obra durant els viatges que va fer entre Barcelona i Blanes durant tres mesos en què va estar rodant una webserie, tot inventant històries, sense pensar mai que acabessin dalt d’un escenari. Perquè els personatges del tren podrien ser qualsevol passatger que arrossega una maleta, en aquest cas entre Madrid i Barcelona.

Soler empra un llenguatge molt directe, amb diàlegs molt vius i actuals. Tot el que senten i pensen els personatges surt per la seva boca, sense limitacions. Amb atreviment, sobretot perquè aquest tren és purament l’imaginari de Soler, allò que vol crear i explicar des d’un escenari, allunyant-se de grans pretensions i copsant la realitat més actual, incorporant aplicacions i xarxes socials a les relacions entre personatges. Avui dia una relació pot dependre d’una confirmació de lectura de whatsapp… Em quedo amb aquesta reflexió: Hi ha vida més enllà del whatsapp…! Tal com diu un dels personatges més carismàtics i imprescindibles de l’obra: el revisor (Christian Delgado), que protagonitza els millors moments humorístics de l’obra.

Dirigida per Manuel M. Velasco, la posada en escena aposta pel dinamisme en un escenari totalment estàtic. Tres vagons i una cafeteria de rerefons. Senzillesa per damunt de tot i una ambientació sonora que recrea l’espai del tren. Els personatges transiten entre els diferents vagons i evolucionen a cadascuna de les estacions. Cadascun amb les seves circumstàncies, exposant una diversitat de perfils que tenen en comú dubtes i qüestionaments personals. Opta per un fil musical que acompanya les emocions dels personatges, que no molesta, però que mostra les influències cinematogràfiques i televisives d’aquesta generació.

El tren arriba a l’estació destí, els personatges fan balanç i tornen a començar de nou. El missatge és clar: el final feliç pot ser molt diferent a tot allò que podem considerar “convencional”. Destacar sobretot d’aquest espectacle que la il•lusió amb que s’ha portat a l’escenari traspassa i arriba al públic. Somriure d’orella a orella del públic que abandona la sala, entenem per què prorroga i per què esgota les entrades.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page



Teatre: Teatros Luchana
Web teatre
Autora del text: Irene Soler
Direcció: Manuel M. Velasco
Intèrprets: Christian Delgado, Lucía Delgado, Axel Medrano, Llorenç Miralles, Cristina Platas, Irene Soler, Tamara Rosado, Raquel Ventosa


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR