David Foenkinos, autor de “La delicadesa” i “Charlotte” torna a la càrrega amb un thriller literari, un misteri sobre un llibre que passa de rebutjat a èxit editorial en un tres i no res canviant la vida d’un munt de persones de manera inesperada. Pot un pizzer de nom Henri Pick, que no ha llegit mai un llibre, escriure tot un supervendes?
En Crozon (Bretanya), un bibliotecari decideix allotjar tots els manuscrits que han estat rebutjats pels editors. Estant de vacances a la localitat bretona, una jove editora i el seu marit escriptor visiten la biblioteca dels llibres rebutjats i troben en ella una obra mestra: “Les últimes hores d’una història d’amor”, novel·la escrita per un tal Henri Pick, mort dos anys abans. Pick regentava, al costat de la seva vídua Madeleine, una pizzeria, i segons ella mai va llegir un sol llibre i molt menys escriure res que no fos la llista de la compra. ¿Tenia l’autor una vida secreta?
Envoltat d’un gran misteri, el llibre triomfa a les llibreries, provoca efectes sorprenents en el món editorial i canvia el destí de moltes persones, especialment el de Jean-Michel Rouche, un periodista obstinat que dubta de la versió oficial dels fets. I si aquesta publicació no és més que un acurat pla de màrqueting?
L’autor que va conquistar a més de tres milions de lectors amb”La delicadesa”i va guanyar el Premi Renaudot i el Goncourt des Lycéens amb”Charlotte”, torna amb una novel·la que és un thriller literari, un llibre sobre la literatura, els escriptors, els que somien en ser-ho, els que no ho aconsegueixen mai i, en com un llibre pot canviar la vida de molts.
Foenkinos abandona el to seriós de la seva anterior obra “Charlotte” per abordar un fet imaginat però que en aquests temps en que el màrqueting és capaç de vendre qualsevol cosa, no seria descabellat creure-s’ho. I per fer-ho se serveix de tota una galeria de personatges peculiars: l’editora idealista, el periodista tafaner, l’esposa insatisfeta, l’escriptor envejós… gent que se busquen a ells mateixos i que, en el procés, ho acaben embolicant tot més del que caldria. També és una oda a la literatura, a la passió per escriure i els somnis que posen molts en les paraules que deixen en un paper.
“La biblioteca dels llibres rebutjats” és un llibre amb un peculiar sentit de l’humor. Una història coral simpàtica i agradable de llegir, però amb la que no m’he acabat d’implicar, sobretot pel pas d’un personatge a un altre, com sí vaig fer-ho amb “La delicadeza”. I, en aquest aspecte, ha estat una petita decepció. Per mi ha estat només bé, sense massa més. Potser esperava una altra “delicadesa”.
Envía una resposta