Incerta glòria
9Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Després del fenomen “Pa negre”, Agustí Villaronga torna amb una altra adaptació cinematogràfica d’un llibre: la novel·la de l’escriptor Joan Sales “Incerta glòria”. S’hi relata una història de passions amoroses i amistats traïdes durant la Guerra Civil, al front d’Aragó. No és una pel·lícula de guerra a l’ús, pràcticament no es dispara ni un tret.

Dues dones, dos homes. La Trini i la Carlana d’una banda. En Lluís i en Soleràs, de l’altra. Un triangle amorós i la guerra que tot ho trinxa. I la confrontació dels somnis de la joventut encarnada sobretot per l’idealista Lluís Sales amb les cicatrius del cos i l’ànima de la Carlana que el farà tocar de peus a terra de la pitjor manera. A “Incerta glòria” són les passions, amors, traïcions i desitjos de venjança dels joves protagonistes les que mouen una història plena de clarobscurs, on resulta molt difícil diferenciar les víctimes dels botxins.

La novel·la de Joan Sales és la gran novel·la catalana de la guerra civil. Villaronga, però, ha fet la seva versió, s’ha centrat molt encertadament en el torturat i, a la vegada, torturador personatge de la Carlana –esplèndidament interpretada per Núria Prims que, per sort, va decidir tornar a la interpretació després de la trucada de Villaronga- i distancia pel·lícula i novel·la eliminant la disquisició filosòfica, metafísica i, fins i tot, religiosa d’aquesta última. La pel·lícula se centra molt més en els sentiments dels personatges. En primer terme sempre hi ha les emocions.

Incerta glòria

És això precisament, la profunditat psicològica dels personatges, la visió del conflicte des de la distància d’un front de guerra on encara no es lluita, la complexitat de les situacions col·lectives i la grandesa dels seus protagonistes converteixen “Incerta glòria” en una gran producció amb unes magnífiques interpretacions i una gran ambientació. El sedàs de Villaronga transforma “Incerta glòria” en quasi un western on el paisatge dels Monegres, agrest i salvatge, contrasta amb els sentiments a flor de pell dels protagonistes. I no és una història moral. La pel·lícula no pren partit ideològic. Tampoc ho fa amb els actes dels personatges i les seves conseqüències; es mostren i punt.

Un film que combina l’energia fresca d’actors joves com Marcel Borràs (Lluís Sales), Oriol Pla (Juli Soleràs), Núria Prims (la Carlana) i Bruna Cusí (Trini, la dona del primer) amb la d’actors veterans com Fernando Esteso, Luisa Gavasa, Juan Diego i Terele Pávez.  I en una història de personatges, escenes com la darrera que comparteixen Núria Prims i Oriol Pla, un Soleràs impressionant, burleta, punyent però ple de sentiment, fan inoblidable una pel·lícula. La dona aranya contra l’idealista. Hi ha guerres de moltes menes.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR