A primera vista, Riverdale sembla un altre d’aquests llocs tranquils, segurs, respectables i innocents d’Amèrica del Nord. Però si t’acostes massa, comences a veure les ombres que s’amaguen sota … “Riverdale” està basada en els mítics personatges dels còmics de ‘Archie’, creats l’any 1968, però amb un gir més fosc i gens innocent. Com si “Gossip girl” es trobés amb “Twin peaks”.

Riverdale The CW

De què va?

Comença un nou curs i la localitat de Riverdale encara no s’ha recuperat del tràgic assassinat del noi d’or de l’institut, Jason Blossom, durant l’estiu. A mateix temps Archie Andrews, prototip d’adolescent americà, es replanteja el seu futur: vol dedicar-se a la música en lloc de seguir els passos del seu pare en el negoci de la construcció. Necessita trobar algú que l’ajudi en la seva música però no li serà tan fàcil. Per si no fos prou hauria de posar fi a un amor prohibit i la relació amb el seu amic Jughead Jones, no passa pel millor moment.

Mentrestant, la noia de la casa del costat, Betty Cooper, està desitjant tornar a veure Archie després d’haver passat tot l’estiu separats. No està segura de voler confessar-li el que sent realment per ell. Les coses es compliquen quan Veronica Lodge arriba a la ciutat: una nova estudiant de Nova York que de seguida es fa amiga d’Archie i Betty. Per descomptat, també està Cheryl Blossom, la misteriosa germana del mort Jason i gran enemiga d’Archie, Betty i Veronica, als que no dubta a ficar en problemes a la mínima oportunitat.

Archie Riverdale

Quan “Gossip girl” va trobar “Twin Peaks”: qui va matar Jason?

“Riverdale” és l’última gran aposta de The CW. Una sèrie juvenil, desvergonyida, basada en els mítics personatges dels còmics de ‘Archie’, creats l’any 1968, però amb un gir més fosc i allunyat de la innocència. D’aquells còmics va néixer una sèrie de dibuixos animats per a televisió, “Archie i els seus amics”. Els personatges formen part de l’imaginari col·lectiu d’una generació i van donar lloc a nombroses lliuraments basades en els personatges d’Archie, Betty, Reggie, Jughead i Veronica a ritme del “Sugar, sugar”.

“Riverdale” juga al whodunit, qui ho va fer, com ho fan un munt de sèries actuals com “Cómo defender a un asesino”. Però també juga amb referents clars i més antics. Un cadàver a la vora d’un riu ens trasllada a “Twin Peaks” i més encara quan veiem aparèixer en pantalla a Mädchen Amick. Però és el que és, una sèrie d’instituts com ho era “Sensación de vivir” i per això també hi trobem Luke Perry fent, aquest cop, de pare del molt pèl-roig Archie. “Riverdale” mira de fer un pas més enllà,  és més descarada com “Gossip girl” i amb reminiscències al cinema de terror juvenil dels 90 ( “Scream”, “Sé el que vau fer l’últim estiu”…).

“Riverdale” és una mescla entre clàssic i modern: el dinner on es troben els protagonistes, la jaqueta high-school del capítà de l’equip de rugby, l’autocine, el vestuari vintage de les noies mentre s’envien missatges de whatsapp amb el mòbil d’última generació de torn.

Riverdale The CW

Qui hi ha darrera?

Roberto Aguirre-Sacasa és el creador i productor executiu de “Riverdale”. El seu to de guionista de la sèrie “Glee” també és evident en aquesta sèrie de The CW. Al seu costat Greg Berlanti un altre dels habituals rere de les sèries que tan bon resultat li estan donant a la cadena com “Supegirl”, “Arrow” o “The flash”.

La sèrie combina rostres televisius coneguts com Luke Perry, Mädchen Amick, Skeet Ulrich o Molly Ringwald amb d’altres menys vistos com els joves  K.J. Apa, Lili Reinhart, Camila Mendes o Cole Sprouse.

Riversale The CW

Us la recomanem?

“Riverdale” pertany a un target molt específic, per alguna cosa l’han anomenat “Teen” Peaks.  La volen vendre com una sèrie de misteri estil Twin Peaks, però la realitat és que recorda molt més a “Gossip girl”, “Pretty Little liars” o si m’apreteu “Diaris de vampir” o “Crepúsculo” però sense vampirs. El seu pilot amb tot aquell paisatge canadenc si que assenyala a una sèrie més de misteri però en els capítols següents el to oscil·la entre el “qui va matar Jason?” al nivell més estudiantil i els temes més de culebrot adolescent. La sèrie mai s’acaba de decantar del tot al cantó fosc.

Sí és cert que és una sèrie amb bona factura, amb unes interpretacions correctes i un desenvolupament de capítols que sempre deixa amb l’intriga a l’espectador amb l’esperat “Cliffhanger” final que el lliga fins al següent capítol. “Riverdale” té molts números per convertir-se en un “guilty pleasure” de molta gent. Una d’aquelles sèries que un veu però no farda massa -queda més guai dir que estàs veient “House of cards”- i que s’acaba seguint fidelment perquè és distreta, amb un puntet gòtic, d’humor càustic i amb molts secrets pendents de descobrir.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies