Barbes de balena
8Valoració

Barbes de Balena és un cant vital a la sempre difícil (re)construcció de la memòria col•lectiva. Una peça més, aquesta vegada amb nom i cognom, d’aquest puzle sovint malmès per la manca de llaços amb el passat i l’injust oblit on han caigut i cauen les dones.

Dolors Aleu i Riera és la figura central i el motor entorn del qual gira l’obra. És la primera dona llicenciada a l’estat Espanyol en medicina tot i que aquest mèrit només és la cirereta d’una vida dedicada als altres; com a metgessa i com a mare.

Però que ningú s’esperi ni una biografia seriosa, plena de detalls i explicada cronològicament sinó que ens trobem davant d’una aproximació salvatgement respectuosa des del rigor que ens dóna l’amor i la memòria. Unes pinzellades de context, unes converses teatralitzades i uns textos d’època ara llegits, ara cantats aconsegueixen donar vida a unes dones que amb la seva valentia són capaces d’esquinçar els límits d’una societat encotillada pel gènere masculí.

Les quatre actrius utilitzen la doctora Aleu per tal de catalitzar les vides de les seves mares i les seves àvies. Històries personals i privades que ressonen dins nostre com a pròpies i que ens fan veure que sovint han quedat ignorades perquè ningú s’ha molestat mai a preguntar a totes aquelles dones supervivents d’una guerra i una postguerra quins eren els seus desitjos. Dones que s’han hagut de conformar a viure assumint un rol social de mestressa de casa del qual mai no van poder escapar. Són records personals que esdevenen universals gràcies a la proximitat, el caliu, la confiança i el bon humor que es genera durant l’espectacle (a partir de les cançons, les gravacions i de personatges a grau 0).

A més a més, l’obra està teixida damunt de les escenes d’uns peixos oblidadissos i repetitius que fan de contrapunt simbòlic als anhels de les protagonistes, a les qüestions de gènere i a la memòria històrica (o millor dit: a l’oblit històric) per citar-ne uns quants i que creen un punt d’estranyesa i fascinació que ens qüestiona quin és el nostre paper en tot això.

I si les dones són el combustible que fa moure la màquina, el teatre, la música i la dansa són la carrosseria amb la qual viatgem durant l’hora que dura la funció. La llàstima és que a vegades he trobat a faltar una bona feina d’integració entre els diferents llenguatges i sovint el mateix concepte és narrat, cantat i ballat per separat (en una mena de cubisme estrany) que afecta el ritme de la peça i en debilita lleugerament el missatge. Per exemple, les poesies visuals creades a partir d’algunes imatges són potents però queden desballestades al ser sobreexplicades.

No obstant això, trobem en les cançons un altre dels grans al•licients formals de l’espectacle. Són divertides, ocurrents i un xic gamberres per la seva sordidesa i temàtica (articles de diari, textos acadèmics…). El més interessant és com han trobat un bon equilibri per tal d’aportar aire fresc cada vegada que sona el piano però sense arribar a abusar-ne.

L’equip de dones liderat per Mònica Bofill ha estat capaç de crear un espectacle senzill i vibrant cuidant tots els detalls; des del text fins al vestuari, passant per una escenografia evocadora que fa créixer l’escena i ressaltar les dinàmiques de les actrius. Una proposta tendra i combativa que sense cridar ni fer apologia de cap teoria de moda ha estat capaç de llaurar en terra fèrtil, recollir-ne els fruits i regalar-nos-els amb un somriure. Ara ens toca a nosaltres, després de veure l’obra, agafar les llavors amb el puny i prendre el relleu. I, sobretot, no oblidar.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page



Teatre: El Maldà
Web teatre
Autor del text: Anna Maria Ricart
Direcció: Mònica Bofill
Intèrprets: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní/ Anna Rosell

Una resposta

  1. Barbes de balena – EL MALDÀ

    […] de llaurar en terra fèrtil, recollir-ne els fruits i regalar-nos-els amb un somriure.” Lluís Mayench (La finestra digital) “L’obra transcorre amb molt ritme. No podia ser d’una altra manera, farcida com està de […]

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR