L’any passat acabava després de set temporades una de les grans sèries del panorama televisiu, “The Good Wife”. I no va trigar a saber-se que els seus responsables donarien continuitat al seu univers a través d’un dels personatges centrals d’aquella, la veterana advocada Diane Lockhart. Amb el nom de “The good fight” i traslladant-se de la CBS tradicional a la plataforma CBS All Access, ja tenim aquí la nova sèrie amb personatges coneguts i nous, més diversitat racial, nous casos legals i les ganes intactes de seguir radiografiant el món actual a través de les seves trames.
De què va?
Després d’anys de treballar a la firma d’advocats que va fundar amb Will Gartner i convertir-la en una de les més importants d’Illinois, Diane Lockhart (Christine Baranski) decideix que ha arribat l’hora de retirar-se. Però just quan ja ha fet tots els tràmits, una estafa que afecta als fons on tenia tots els seus estalvis la deixa a la ruina. Amb els seus ex-socis negant-se a readmetre-la, li tocarà posar-se a la feina en un nou bufet d’advocats, el dirigit per Adrian Boseman (Delroy Lindo) i Barbara Kolstad (Erica Tazel). Una firma amb molta presència afroamericana i que s’ha fet popular sobretot pel seu paper en casos de brutalitat policial.
Allà es creuarà amb antics col.laboradors com Julius Cane (Michael Boatman) o la Lucca Quinn (Cush Jumbo), la Marissa Gold que es convertirà en la seva assistent (Sarah Steele) i una nouvinguda al món legal, la jove advocada Maia Rindell (Rose Leslie), qui a banda de ser la seva fillola, és la filla del pressumpte estafador que l’ha portada a la bancarrota.
Tots ells hauran d’enfrontar-se a nous casos en la nova Amèrica de Trump, a la vegada que intenten progressar com a advocats i resoldre diferents conflictes personals.
El millor de The Good Wife i una mica més
“The Good Wife” és sens dubte una de les millors sèries que ha donat la televisió els darrers anys (si encara no l’heu vista ja esteu trigant). Amb uns guions brillants va saber assentar-se sobre el plantejament de ficció legal per esdevenir molt més, parlar de moltissimes coses, retratar tota mena de temes político-socials, i fer-ho amb una exquisita factura tècnica, un gran ús dels espais i un alt nivell interpretatiu.
En els escassos cinc capítols que portem vistos de “The Good Fight” queda clar que la línea va en la mateixa direcció. Els protagonistes s’enfronten en cada capítol a un o dos casos legals i la corresponent investigació, però també a temes de rabiosa actualitat i a un món on imperen el cinisme, les traicions i els interessos de tota mena.
L’altre gran puntal de “The Good Wife” és que va saber anar introduint al llarg dels anys, una galeria de personatges inmensos, ben treballats i amb tota mena d’arestes interessants. Amb ells, “The good fight” no és un d’aquells spin-offs que neixen d’un personatge de la serie mare per haver de replantejar tot un nou escenari. Aquí part de la feina ja estava feta, i la nova serie sap treure partit a alguns dels millors caracters de la seva predecessora, com l’espavilada i mordaç filla d’Eli Gold (com el trobem a faltar!), Marissa, o la perspicaç i ambiciosa Lucca, advocada que va arribar cap al final de The Good Wife i de seguida va calar entre el públic. També alguns altres secundaris coneguts han anat treient el cap als diferents capítols, com el divertit jutge Abernathy (Denis O’Hare), la peculiar advocada Elsbeth Tascioni (Carrie Preston) i el sense escrúpols Mike Kresteva (Matthew Perry). Al seu costat tampoc desmereixen els nous fitxatges, com el fiscal Colin Morello (Justin Bartha), l’idealista nou cap de Diane (Delroy Lindo) o aquesta Maia (Rose Leslie, la Ygritte de Joc de Trons) acabada de llicenciar, que aprendrà a curtir-se ràpid quan l’encausament del seu pare posi la seva vida potes enlaire.
I per altra banda, molts aposten que el fet que la sèrie s’emeti a la plataforma de continguts CBS-All Access i no a la cadena tradicional pot lliberar, si cal, “The good fight” de complexos i tabús. Per ara només arrancar ja hem vist com un dels personatges principals escoltava estupefacta la presa de posesió de Trump (escena reescrita al saber-se que Clinton no havia guanyat), com es posava el dit a la llaga de les agressions policials a afroamericans, com es presenta amb tota naturalitat una parella homosexual o com es presenta la realitat de les fake-news en el món actual.
Amb tot això, aconsegueix demostrar als que en dubtaven, que a l’univers ideat per Michelle i Robert King hi ha vida més enllà d’Alicia Florrick, barrejant un sentit de continuitat amb novetats ben integrades.
Qui hi ha al darrera?
El matrimoni format per Michelle i Robert King, ja màxims responsables de “The good wife“, són els artífexs d’aquesta prolongació i caps de l’equip de guionistes. Ambdós es mantenen també com a productors executius, recolzats per David W. Zucker i per la companyia Scott Free de Ridley Scott.
Per la direcció dels capítols s’ha optat tant per directors que ja van participar a la sèrie anterior, com Brooke Kennedy com d’altres de nous però amb experiència televisiva, com Ron Underwood i Allan Arkush. En l’apartat musical, sí que segueix intocable David Buckley.
Us la recomanem?
Absolutament. “The good fight” ens ha convençut des del principi, demostrant que no és un simple spin-off per intentar estirar l’èxit de la predecesora, sino una sèrie amb valors propis que sap aprofitar el bo del passat i afegir-hi senyes d’identitat que la poden fer igual de bona o fins i tot millor.
Els guions dels King mantenen un alt nivell, la factura és impecable, els personatges interessants i el retrat mordaç sobre l’actualitat a través de les seves trames esdevé una radiografia imprescindible del món en què vivim. També cal remarcar que poques, o potser directament cap, sèrie actual té no ja un, ni dos, ni tres sinó molts més personatges femenins amb tanta força. I que en això no es converteixi en una sèrie “per dones” sino que és capaç d’arribar a un públic molt divers.
Tampoc té una estructura de procedural que acabi cansant amb una fórmula de capítol-cas, capítol-cas, perquè el context, el fons intercapítols i els personatges tenen ganxo de sobres.
“The good fight” ha aterrat a la graella disposada a donar molta guerra i per ara l’està guanyant de totes totes.
Envía una resposta