El passat 13 de desembre se li va atorgar el Premio Lope de Vega a la peça Furiosa Escandinavia d’Antonio Rojano. Aquest reconeixement, concedit només a tres dones des de 1932, podria haver finalitzat en l’acte deixant l’obra en un calaix a l’espera de poder representar-se. Afortunadament, la nova directora del Teatre Español va voler oferir la Sala Margarita Xirgu i el suport econòmic de la seva institució amb la finalitat de presentar aquesta peça dignament. Aquesta aposta tan necessària de Carme Portaceli influeix directament en la qualitat del nostre teatre contemporani recolzant les veus més joves des del públic.
És emocionant assistir a l’estrena d’un text guardonat amb un dels premis més reconeguts per aquesta professió. La il•lusió es podia ensumar tant en platea com en l’escenari. L’obra en la qual més s’exposa Rojano, tal i com va afirmar l’autor, era a punt de néixer:
“L’Erika coneix a Balzacman per Internet i estableix amb ell una relació marcada per l’absència i l’estranyesa. La dona acaba de ser abandonada per T. i l’amor perdut s’ha transformat en un profund abisme del que no és capaç de sortir. Amb l’ajuda del jove misteriós, un apassionat de la literatura francesa que s’amaga després d’un barret de cowboy, l’Erika emprendrà una fugida cap a endavant enfocada en l’oblit. Però allí on la dona decideix esborrar l’agre passat, lluitant contra la seva memòria, Balzacman s’aferra al record llançant-se a un dement viatge a la recerca de T., aquell que va ser l’amor de l’Erika i que ja només és la inicial d’un nom o, potser, d’un lloc.”
Un text d’enorme pes líric aterra assenyalant als records. A aquells que desitgem oblidar però no sabem com o a aquells que són a punt d’esborrar-se i tractem de fer equilibris perquè no desapareguin. Rojano construeix aquesta realitat convertida en mapa de carreteres en una obra que barreja un estil dramàtic i propi del relat. L’autor tendeix a allunyar-se de la construcció teatral amb uns parlaments que no atribueix a cap dels seus personatges o amb paràgrafs descriptius (que podrien identificar-se com a acotacions –encara que no els considero així-) totalment necessaris per a la construcció d’aquesta atmosfera freda i furiosa del seu particular Escandinàvia.
La direcció opta per donar presència a la poesia del text des dels actors i mitjançant projeccions i proposa una posada en escena més quotidiana en la qual els espais siguin retratats al mil•límetre. Des del meu punt de vista, l’escenografia no està en sintonia amb les paraules de Rojano i no aconsegueix que s’alci la seva lírica. No obstant això, si aconsegueix l’humor dins d’una història tormentosa.
D’altra banda, el quartet d’actors defensa totalment la funció escudats per Víctor Velasco. Sandra Arpa, Francesco Carril, Irene Ruiz i David Fernández “Fabu” creen uns personatges veritables mitjançant un treball emotiu amb intermitencias esperpèntiques portats, possiblement, per les referències valleinclanescas del director.
Furiosa Escandinàvia estarà a la sala petita del Teatro Español fins al 16 d’abril oferint aquest cant íntim en el qual es troben autopistes en l’altre.
Teatre: Teatro Español
Web teatre
Autor del text: Antonio Rojano
Direcció: Víctor Velasco
Intèrprets: Sandra Arpa, Irene Ruiz, David Fernández 'Fabu' i Francesco Carril
Envía una resposta