“Farishta” se situa als anys noranta en un arxipèlag de la Polinèsia francesa. Encara no existeix internet i sí, es pot viure completament aïllat de la resta del món. La protagonista, la Farishta del títol, ha de fer d’assistent de sis famílies milionàries recloses per criar-hi els seus fills. La vida tranquil·la i relaxada que esperava trobar-hi, no ho serà pas.
Acaba d’acomplir els divuit anys i la Farishta, desinhibida i valenta, ja ha trobat la feina de la seva vida. Som al 1993, i la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex d’illes privat a la Polinèsia francesa, on se’ls ha garantit que podran educar els fills sense cap risc. En aquell aparent paradís coneixerà ben aviat l’amor. Però també, a poc a poc, es veurà atrapada en un seguit d’esdeveniments inquietants que posaran en dubte la veritable naturalesa de la seva feina i el fosc negoci dels poderosos que l’han contractada. Quina és la missió inconfessable d’aquelles famílies? Per què estan aïllades del món? De debò ho han sacrificat tot pels seus fills? En un clima de tensió creixent, amb la certesa de no poder confiar en ningú i amb el temor de tenir la vida en joc, a la Farishta només li queda una pregunta per respondre: és massa tard per escapar?
La nova novel·la de Marc Pastor té un punt de partida apassionant narrat en veu de la protagonista en forma de diari combinat amb tot de documentació que ofereix al lector informació addicional. Una noia amb un sentit de l’humor curiós i una manera de veure les coses que de seguida t’atrapa. “Farishta” es caracteritza pels seus girs argumentals imprevisibles. Penses que estàs llegint un thriller i gira a ciència ficció de la bona i no saps on et faran anar a parar.
Aquest mosso d’esquadra ha escrit sobre nazis, vampires i extraterrestres (“Montecristo”, “La mala dona”, “L’any de la plaga”). “Farishta” és la segona part de la seva trilogia de les illes que va iniciar amb “Bioko” i comparteix algun personatge d’aquest llibre. Tots els seus llibres es poden llegir de manera independent però tots tenen connexions entre ells.
Si l’heu llegit mai, haureu deduït fàcilment que Pastor és melòman, serieaddicte, cinèfil i friki a molta honra. La música té molta importància a “Farishta” amb converses entre la Farishta i en Neville compostes de lletres de cançons (que igual s’haurien d’haver traduït per als que no dominen) que podrien recordar a l’”Elephant medley” de “Moulin Rouge. Aquesta música la trobareu en una llista a Spotify on es pot escoltar Bon Jovi, Gun’s’Roses, Sonic Youth, The Jesus and The Mary Chain, The clash i Nirvana, sobretot Nirvana. La banda sonora dels noranta.
La família, què s’està disposat a fer per un fill i la sentència inexorable del destí de cada persona són alguns del temes que centren la novel·la. Un relat trepidant que m’ha deixat una mica desencisada, com en el final de “Lost”. Com quan acabes fent un munt de teories de com hauria d’acabar allò que estàs veient o llegint i el final t’acaba decebent perquè l’imaginàves diferent (i no us diré si millor o pitjor). I no té res a veure amb la qualitat, que hi és. Amb tot, objectivament us he de dir que “Farishta” sap conjurar intriga i aventura amb un trencaclosques temporal propi de la saga de “Regreso al futuro” a la perfecció.
Envía una resposta