En 1973, un grup d’exploradors de l’organització Monarch, amb l’ajuda d’un escamot militar, s’endinsen a la misteriosa Illa Calavera. Sense saber-ho, estaran descobrint el regne del simi gegant Kong.
41 anys abans dels esdeveniments de Godzilla, l’organització Monarch cerca a un dels primers monstres que van regnar la terra. El monstre en qüestió és el famós simi gegant Kong. Però, en aquesta ocasió, no busquen presentar-lo a la societat ni trobar la vuitena meravella del món sinó, simplement, veure’l. Com bé informa el títol, la pel·lícula transcorre tan sols a Skull Island perquè, tenint en compte la grandària del nou Kong, la famosa escena del Empire State deixaria bastant que desitjar, seria una simple abraçada.
Abans de res, Kong: Skull Island és una pel·lícula entretinguda. Una simple presentació i reinvenció del personatge que gens té a veure amb les seves predecessores i que l’única cosa que busca és fer entendre al públic que al món hi ha més monstres de la grandària de Godzilla i que Kong està preparat per enfrontar-se a ell. Subtils.
Foc, metralladores i molts rugits és el que caracteritza aquest film replet de clixés i intents d’humor molt incòmodes que el fan semblar una paròdia de si mateix. Aquests dos elements no ajuden a l’hora d’intentar connectar amb uns personatges sense cap tipus de rerefons, personalitat definida ni justificació en els seus actes. Alguna cosa que, per molt que s’esforcin Tom Hiddleston i Brie Larson, no poden arreglar.
El disseny dels monstres, inclòs el que dóna títol a la pel·lícula, és quelcom remarcable, això sí. Encara que en alguns casos són simples versions gegantines d’animals que coneixem, uns altres estan ben imaginats i, en qualsevol cas, tots funcionen perfectament com a elements argumentals escènics. D’igual manera, els paisatges i la fotografia la posen al nivell de les anteriors pel·lícules, però solament en aquests aspectes.
Però hi ha una cosa bastant imperdonable de Kong: Skull Island i és la simplificació que fan d’un personatge que tantes metàfores i filosofies ha plantejat. Tan senzill és el títol com l’argument, doncs simplement es basa en uns exploradors que busquen a Kong a Skull Island, sense tenir en compte res del plantejat durant anys en referència al que, en principi, hauria de ser el protagonista passiu. No se li dóna cap tipus de profunditat ni emoció, solament una repetició del que passava a Godzilla però amb Kong: primer creuen que és dolent, però després resulta que els vol protegir.
En resum, Kong: Skull Island és una pelicul·leta que es deixa veure pel seu ritme una miqueta frenètic, però que no satisfarà ni als amants del cinema ni als admiradors del personatge. És un nou producte de fast-food per introduir un univers cinematogràfic més que ningú ha demanat. Per quan treguin la propera de la saga el 2019 ja ningú recordarà Kong ni l’anomenat MonsterVerse.
Envía una resposta