“Según venga el juego” - Joan Didion
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Després de publicar algunes de les seves obres majors de maduresa, com El año del pensamiento mágico, Random House edita ara Según venga el juego, una nouvelle de culte de Joan Didion, que es troba entre les cent millors novel·les en llengua anglesa segons la revista Time.

Califòrnia va ser –encara és– la terra promesa del capitalisme d’atraccions. No obstant això, Los Angeles i Hollywood són també l’enclavament preferit de bona part de les narracions modernes de l’apocalipsi. Joan Didion és probablement una de les més agudes cronistes de l’ensorrament del gran mite californià després de Francis Scott Fitzgerald; també ha estat una excel·lent reportera del Nou Periodisme nord-americà (com confirma la recopilació d’articles Los que sueñan el sueño dorado) i una interessant guionista (al costat del seu desaparegut marit John Gregory Dunne) d’alguns dels films més borrascosos i solipsistes de l’era del New Hollywood, com Pànic a Needle Park (Jerry Schattzberg, 1971) o Confessions veritables (Ulu Grosbard, 1981). En la seva obra conflueixen la visió panoràmica amb el primeríssim primer pla. En els llibres testimonials El año del pensamiento mágico i Noches Blancas, Didion ha aconseguit conjuminar el lirisme i la introspecció per abordar el que ella mateixa ha definit com “la mort de la llum”, mitjançant una descarnada i alhora poètica descripció d’alguns dolorosos episodis de la seva pròpia biografia.

Abans de convertir-se en una de les grans narradores de la literatura del jo, Didion va escriure novel·les de culte com Según vega el juego, que assagen jocs d’introspecció semblants mitjançant persona interposada. Maria Wieth és una actriu i model amb una trajectòria erràtica que acaba de separar-se d’un director de cinema amb una carrera en ascens i que té una filla de quatre anys internada en un centre mèdic per a nens amb necessitats espacials. La novel·la descriu un període especialment difícil d’una vida que oscil·la entre l’hedonisme i la desesperació. Maria està relliscant suaument cap al que ella defineix com “innombrable”, una caiguda que té a veure amb “llaunes de sardines buides en l’aigüera, ampolles de vermut en les galledes d’escombraries, deixadesa més enllà del punt de no retorn”…

Didion traça un suau i amarg retrat impressionista i oblic d’un gens disimulat alter ego de joventut. Hi ha en Maria un estranyament vital que coincideix amb el de la mateixa Didion. Molt després, a Noches azules, dirà: “La realitat és que no m’he adaptat de cap manera a la vellesa”. Aquí, ens confirma que tampoc va arribar a adaptar-se mai del tot a la joventut. La seva protagonista és una mena de Merseault americana que volta amb indolència per un món precari i alhora luxós, com també ho fan els personatges de peces mestres del crepuscle californià com el film Benvingut a Los Angeles (1976) d’Alan Rudolph. La prosa sintètica i el·líptica de Didion, amb diàlegs lacònics, aparentment banals però prenyats de misteri, ofereix nombrosos moments brillants. Els seus dots per a l’observació li serveixen per descriure l’inici de putrefacció d’un món que sembla net i brillant. Llegir aquesta breu novel·la és abandonar-se plàcidament a un desassossec que el lector (postmodern) probablement també podrà reconèixer com a propi.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page



Editorial: Literatura Random House
Web editorial
ISBN: 9788439732136
Pàgines: 192
Preu: 17,90 €


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies