El Festival Americana va dir adéu a la seva quarta edició el diumenge amb una nova jornada de 12 sessions als Cinemes Girona i nombrós públic a les sales. Aquí tenim el nostre darrer recorregut.
My Entire High School Sinking Into the Sea
La animació també té cabuda dins la programació d’Americana. En aquest cas, l’animació surrealista del novel·lista gràfic Dash Shaw, a la seva primera pel·lícula. Dash i el seu millor amic, Assaf, s’enfronten a l’enfonsament del seu institut, una amenaça que farà enfortir la seva amistat.
Narració sobre l’amistat, l’amor i les crisis adolescents, molt tòpica però entretinguda gràcies a una animació molt simple però plena de solucions imaginatives. My Entire High School demostra que no fa falta grans efectes per a explicar eficaçment històries senzilles.
Nota: 6
James White
Brutal, seca, dura i molt humana, el visionat de James White, la primera pel·lícula de Josh Mond, colpeja el nostre interior. Com superar la pèrdua d’un pare? Com enfrontar-se a la malaltia terminal de la seva mare? Produïda per Antonio Campos, present també a l’actual edició del festival amb el seu darrer film, Christine, James White ens presenta a un jove impulsiu, apassionat i perdut que ha de fer front, pràcticament sol, a la tragèdia familiar. El film ens parla del dol i del problemàtic trànsit cap a l’edat adulta, enmig de la soledat i immaduresa de la societat actual.
El film compta amb una magnifica interpretació de Chistopher Abbott, en el paper protagonista. Porta el pes d’una pel·lícula explicada en gran part a partir d’una successió de primers plans, claustrofòbics, de James. La seva interpretació, visceral i magnètica, i el recurs constant del primer pla, fan que ens fiquem a la pell del protagonista i que sentim, a les escenes més dures, la seva angoixa i dolor.
Nominada com a millor òpera prima als Independent Spirit Awards i al tip ten dels millors films independents del 2015 per a la National Board of Review, el seu impacte s’ha deixat sentir en tots els festivals en els que s’ha projectat, aconseguint nombrosos premis. Tant de bo alguna distribuïdors s’atreveixi a estrenar-la a les nostres sales, la història commovedora que explica James White s’ho mereix.
Nota: 8,5
Joshy
La pel·lícula amb la que tanquem el festival també porta per títol el nom del protagonista. I com James White tracta de la forma d’afrontar una tragèdia, però des del punt de vista de la comèdia. Un grup d’amics lloga una casa amb antelació per a celebrar el comiat de solter de Joshy. Quan arriba el cap de setmana festiu les circumstàncies del protagonista han canviat però el grup, amb la intenció d’ajudar-li, decideixen aprofitar la casa i retrobar-se. L’escapada està plena d’alcohol, drogues, jacuzzis, disbauxa i sobretot situacions patètiques que, a la majoria de les ocasions, no treuen tot el partit de la interessant premissa. Si bé Joshy conté alguns moments de lucidesa, especialment al seu tram final, el resultat general és una comèdia massa lleugera, amb uns personatges molt estereotipats i amb una evolució de la història en ocasions forçada.
Nota: 6
Envía una resposta