Segona jornada del festival als Cinemes Girona. Avui s’han projectat un total de vuit pel·lícules, com l’esperada première espanyola de Certain Women. Aquests són els tres films d’avui.
Creative Control
Quan la vida es torna virtual, la realitat t’enganya. Creative Control ens porta a un futur no molt llunyà on la realitat virtual forma part de la vida quotidiana. El protagonista, David, és un publicista al que li encarreguen la campanya d’unes ulleres que proporcionen a qui les porta una experiència de realitat augmentada amb l’entorn. Insatisfet amb la seva relació sentimental, David utilitza les ulleres per a crear un avatar del seu objecte de desig, la novia del seu millor amic.
A mig camí entre el millor capítol de Black Mirror (Cap. 3: Tota la teva historia), Her (Spike Jonze), Ex Machina (Alex Garland) i el Nicolas Winding Refn de la sensacional The Neon Demon, el film mostra, a partir d’un avenç tecnològic, la caiguda en espiral del protagonista, incapaç de mantenir el control del seu món. Creative Control, rodada en un preciós blanc i negre, està dirigida, escrita i interpretada per Benjamin Dickinson, el nou Shane Carruth (Primer, Upstream Color). Amb influencies de Kubrick, a la banda sonora clàssica i amb els moviments de càmera, aquest relat sinistre ens parla d’un món en el que els límits entre la realitat i la fantasia es desdibuixen i en el que conflueixen, es barregen i xoquen les nostres vides públiques, privades i imaginaries.
Una de les triomfadores del Festival SXSW del 2015 (Premi especial del jurat), Creative Control és una d’aquestes perles per les que val la pena apropar-se al Festival Americana. La seva estrena a les nostres sales està prevista a l’abril i només puc dir una cosa més: aneu a veure-la.
Nota: 9
Donald Cried
La jornada també oferia la possibilitat de veure Donald Cried, la pel·lícula que va obrir el festival el dimecres. Com el personatge de Casey Affleck a l’extraordinària Manchester by the Sea, de Kenneth Lonergan, el protagonista d’aquesta cinta, Peter, torna anys després al seu poble natal després de la mort d’un familiar. Allà es retrobarà amb Donald, un excèntric antic amic seu.
L’òpera prima de Kris Avedisian, que interpreta el personatge de Donald, tria el camí de la dramedia per a descriure a dos personatges en aparença contraposats i al seu entorn, un petit món congelat, en el sentit literal i existencial, ple de persones desorientades, immadures o incapaces de superar el seus traumes. El gran encert del film és mostrar amb una bona combinació d’humor i negror la societat americana i una generació amb la que podem empatitzar fàcilment.
Nota: 7
Certain Women
I el suposat plat fort del festival, la nova pel·lícula de Kelly Reichardt, directora de Night Moves (2014), fou en realitat una decepció, a mitges. El film narra tres episodis en aparença anecdòtics a la vida d’unes dones, interpretades per Laura Dern, Michelle Williams, Kristen Stewart i Lily Gladstone. Les tres històries tenen diversos factors en comú. Un d’ells és el masclisme: les tres dones, fortes, decidides i independents, lluiten en un món ple de prejudicis. Un altre factor que vertebra tota la pel·lícula és la necessitat humana de connectar amb la gent davant l’abisme de la soledat, com veiem especialment al darrer episodi, el que desenvolupa la relació d’una lletrada amb una jove grangera solitària.
Es tracta d’un cinema d’espais on l’ocre i opac paisatge de Montana i els seus voltants impregna l’interior dels personatges. El problema de Certain Women és el ritme lent de la narració, amb uns plans excessivament llargs. Si a això se li suma la pràcticament absència de banda sonora, resta un film a estones tediós i poc empàtic.
Nota: 6
Envía una resposta