El guardián invisible
5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Arriba la versió cinematogràfica d’”El guardián invisible”, una pel·lícula de Fernando González Molina protagonitzada per Marta Etura i basada en el primer dels llibres de la Trilogia del Baztán de Dolores Redondo.

En els marges del riu Baztán, a la vall de Navarra, apareix el cos nu d’una adolescent en una circumstància que el relaciona amb un assassinat ocorregut un mes enrere … La inspectora Amaia Salazar (Marta Etura) dirigeix la investigació que la portarà de tornada al poble d’Elizondo, on ella va créixer i del que ha intentat fugir tota la vida. Enfrontada amb les complicades derivacions del cas i els seus propis fantasmes, la investigació d’Amaia és una carrera contra rellotge per trobar un implacable assassí, en una terra fèrtil en supersticions i bruixeria …

Curiosament ara que estic a punt d’enllestir la lectura de “Todo esto te daré” amb el que Dolores Redondo es va endur el premi Planeta (llibre que us recomano, ja que estem), arriba la versió cinematogràfica del seu primer èxit literari. Em vaig llegir en el seu moment “La trilogia del Baztán”, perquè heu de ser conscients que després d’aquesta pel·lícula és molt possible que us n’arribin dos més. I esperava, amb certa expectació, veure com havia estat el trasllat al món audiovisual del que jo havia llegit perquè estava clar que el material era molt cinematogràfic: un assassí en sèrie ritual, una policia amb el seu passat traumàtic i un lloc amb un temps inclement. Tres punts ideals per qualsevol thriller noir arribat del fred.

El guardián invisible

Però alguna cosa s’ha perdut en el traspàs del llibre al guió. S’ha perdut sobretot contextualitzar bé els personatges, la seva història per aconseguir que tinguin coherència i donar la mida correcta de l’entorn mitològic de la zona on passen els fets -un punt imprescindible per entendre tota la trilogia. Sense aquests punts la història perd força, queda coixa, l’espectador no s’enganxa, no entén, la resolució del cas es precipita i hi ha moments que tot plegat, fins i tot, adquireix tints una mica ridículs. I és una pena, perquè potser una sèrie de l’estil “Nit i dia” els hagués anat millor per estendre com calia tot el món creat en els llibres.

D’”El guardián invisible” se salva la fotografia, com transmet la bellesa del paisatge i aquesta climatologia inclement que també afecta la manera de ser de la gent i Marta Etura com la Inspectora Salazar, que sap donar aquesta imatge dual de policia dura però dona fràgil.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies