Fences
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

En la seva obra guanyadora del Pulitzer, August Wilson contruía tot un drama familiar i social ambientat als anys 50 des del pati del darrera d’una modesta casa de Pittsburg. I aquest és el material amb el que Denzel Washington decideix tornar-se a posar darrera la càmera molts anys després de fer-ho a “The great debaters” (2007) i “Antwone Ficher” (2002). Parlem de “Fences” la darrera de les pel.lícules nominades a l’Oscar aquest any, que arriba avui a les cartelleres.

En Troy Maxon (Denzel Washington) és un ex-jugador de beisbol que va ser apartat de la lliga major abans de consolidar els seus somnis. Ara viu en una casa modesta d’un barri modest que es va poder permetre gràcies a la compensació que van donar al seu germà, excombatent amb problemes mentals per les ferides de guerra. Treballa al servei públic d’escombraries amb el seu amic Bono, i passa les hores lliures bebent, recordant temps passats i refent la tanca que rodeja el seu pati. Al seu costat té la seva dona Rose (Viola Davis), un fill, en Cory (Jovan Adepo), que sent que no el deixa progressar a la vida i un altre fill, en Lyons (Russell Hornsby), músic que només apareix per casa per demanar diners. Mentre intenten portar una vida digna en una societat encara marcada pels prejudicis i el racisme, no deixaran de sorgir entre ells els conflictes familiars, les frustracions i els retrets.

Fences Denzel Washington

Denzel Washington i Viola Davis reprenen així els papers que van interpretar a l’obra de Broadway i que aleshores ja els van valdre les respectives nominacions als premis Tony. A la pel.lícula es nota que s’hi senten còmodes, que han interioritzat els matissos de Troy i Rose i transmeten les seves alegries i penes, llums i ombres, amb gran convicció. Les seves interpretacions i també la d’uns esplèndids secundaris, Jovan Adepo, Mykelti Williamson, Russell Hornsby i Stephen Henderson són el pilar que sustenta la trama durant el llarguisim metratge de 2 hores i quart.

El principal problema de “Fences”, però, és que en molt pocs moments deixa de veure’s com una obra de teatre filmada, recordant que aquesta és una peça concebuda per una altre espai i una altra interpel.lació al públic, i on l’element cinematogràfic poca cosa més hi aporta. Denzel Washington decideix cenyir-se al text dramatúrgic i renunciar a completar la història amb tots aquells elements externs que l’espectador teatral ja havia de complimentar i que ara li toca imaginar a l’espectador de cinema.

I així, aquest es veu enfrontat a un espai limitat on es succeeixen diàleg rera diàleg. Interessant a estones i declamat amb eficàcia, sí. Però passat el tram introductori dels personatges i abans d’arribar al terç final on prenen més força els esdeveniments, es corre el risc de caure en el sopor si el contingut de les converses entre els Maxon comença a ser repetitiu o simplement carent d’interès per un espectador per qui empatitzar amb els protagonistes no serà fàcil.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies