La senyora Florentina i el seu amor Homer
7.5Valoració

A principis del segle XX, al barri de Sant Gervasi de Barcelona, una professora de piano, trista i dependent d’un amor no correspost, espera els divendres a la tarda per a veure’l. A poc a poc, aquesta dinàmica s’anirà alterant per a construir-se una personalitat lliure i independent. Per allunyar-se d’un món masculí on se sent atrapada.

Amb aquest argument, l’univers de Rodoreda transforma el que en aparença podria ser una comèdia burgesa en quelcom que va més enllà de la reivindicació de la feminitat i de la seva llibertat. Aquesta és potser la més rellevant de les cinc obres que Rodoreda va escriure en la seva breu carrera com a dramaturga durant la dècada dels anys 50. Tot i que ens provoca un somriure, quelcom ens remou les entranyes. Mario Gas la va estrenar amb una agredolça quotidianitat l’any 1993, amb una gran Rosa Novell. Ara, amb un to que pretén connectar l’espectador des de l’humor, Sergi Belbel dirigeix La senyora Florentina i el seu amor Homer a la sala gran del TNC.

L’escenografia, més pròpia d’un conte modernista de Tintín que del Sant Gervasi de principis del segle XX, esdevé l’únic element negatiu de la funció. Tot i el cant a la vida que transmet el text, una excessiva floració i una pèrgola hiperbòlica sobresurten en un escenari que no ho necessita. I un servidor es pregunta si aquest fet no respondrà més a la voluntat d’omplir un gran espai que no pas a la de menester el to de l’obra. D’altra banda, però, ens trobem davant d’un text sòlid i amigable que gira-volta en l’imaginari de la dona. Les pors, els desitjos i els prejudicis s’encaren amb les alegries, les aversions i els judicis cap als homes. I és que ens trobem davant d’una obra malauradament universal, d’una excel•lència constructiva i d’un tema i uns valors encara vigents. La llibertat de les dones com a éssers humans crida als quatre vents ser escoltada i respectada. I en aquest sentit, el text de Rodoreda tracta els mateixos temes de les seves novel•les. Rodoreda denuncia la subjugació de les dones en un món masculí. I a través de diferents realitats femenines deixa els homes a l’alçada del betum.

La gran aposta de Sergi Belbel ha estat enfocar en l’humor la reflexió en un text on l’acció no si ‘hi deixa veure. On el ritme pausat no s’atura en les subtileses. On es prefereix la caricatura d’aquest reguitzell de dones amigues, que d’una manera o una altra se senten abandonades. La senyora Florentina i el seu amor Homer, a través d’unes interpretacions magistrals encapçalades per Mercè Sampietro i Margarida Minguillón, pinta un panorama esperançador. Una visió eminentment femenina que, malauradament, encara ens sorprèn. Cal destacar, a més a més, el paper de Zeferina. Una dona vinguda de la Catalunya rural que es contraposa a la dona burgesa per acabar defensant un front comú. Un caramel de personatge que Elisabet Casanovas aprofita, gag rere gag, per a posar-se el públic a la butxaca. En definitiva, ens trobem davant d’una comèdia divertida i amb missatge: un crit d’esperança a la feminitat, a la independència femenina i a la llibertat de les dones.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page



Teatre: TNC
Web teatre
Autora del text: Mercè Rodoreda
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Carme Callol, Enric Cambray, Elisabet Casanovas, Gemma Martínez, Margarida Minguillón, Mercè Sampietro, Toni Sevilla, Teresa Urroz

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies