You Me At Six – “Give”
Constants i puntuals, els anglesos You me at six porten des dels seus inicis treient disc cada 3 anys i aquest 2017 no han fallat a la cita, amb la publicació de “Night People”. Consolidats ja com una de les bandes més exitoses del panorama rock britànic i amb les lloances sobre el seu directe (que per cert podrem comprobar el 10 de Març a la sala Apolo), en aquesta ocasió van fer les maletes i es van plantar a Nashville per enregistrar aquest disc produit per Jacquire King. El resultat, un conjunt de 10 temes que demostren que Josh Franceschi i els seus encara no están disposats a apoltronar-se. Rock elegant, enèrgic i fins i tot ballable que sap treure partit de la combinació dels seus elements (les guitarres de Max Helyer i Chris Miller, el baix de Matt Barnes, la bateria de Dan Flint i la veu de Franceschi) i que podem ja degustar en temes com “Swear”, “Give”, “Plus One”, “Heavy Soul” o la mateixa “Night People”.
Khalid – “Shot Down”
Quin gust que dona quan descobreixes tant de talent en gent tan jove. El 2016 va ser una bona collita, amb Declan McKenna per exemple, al que fa poc vam veure en directe. Però hi ha un altre jove talent que ha deslligat la nostra passió, també de 18 anys però des de l’altre costat de l’Atlàntic, des de les caloroses terres de El Paso, Texas. Ell és Khalid, es mou a ritme de R&B, i fa un any ens va deixar amb la boca oberta i el cor en un puny amb el seu debut “Location”. Des de llavors no ha deixat de publicar temes solts, tan impressionants com “Let’s Go” o “Saved”, acumulant milions de reproduccions a Spotify i deixant clar que ell no és una flor d’un dia. I és que la seva veu està plena d’ànima, sinceritat i personalitat, i és tan rica com a hàbil. Khalid, que compon els seus propis temes, li canta a l’amor, i ho fa des del seu innocent i jove cor, que desborda veritable passió poètica. A pocs dies de que finalment puguem escoltar el seu primer LP (“American Teen”, el 3 de març), ens presenta el seu darrer senzill, “Shot Down”. Una base simple per al lluïment exprés de la seva veu, bella i malenconiosa com el video que l’acompanya.
Missy Elliot feat. Lamb – “I’m Better”
I passem d’un debutant a una gran veterana, Missy Elliot, que torna amb un nou senzill, d’aquests que últimament ens ofereix molt a comptagotes. Han passat ja 11 anys des del seu darrer àlbum “Respecte M.E.”, i des de llavors no para de donar-nos “falses” esperances. En 2012 publicava dos senzills al costat de Timbaland (“Triple Threat” i “9th Inning”) que no van arribar a res. Els temes certament no estaven a l’alçada. Però un nou raig d’esperança va solcar les ones sonores quan a finals de 2015, Missy (aquesta vegada acompanyada de Pharrell Williams) publicava “WTF (Where They From)”, What the Fuck!, vam exclamar d’emoció, sobretot quan s’anunciava com el senzill principal del setè àlbum d’estudi de la rapera de Virgínia. Però a dia d’avui encara no hi ha data prevista per a la seva publicació. De moment ens hem hagut de conformar amb dos nous senzills, “Pep Really” publicada al febrer de 2016, i ara un tercer, “I’m better”. El tema apunta ben alt i està produït per un dels seus col·laboradors freqüents, Lamb (co-productor al costat de Missy de cançons per la Fantasia, la Monica i la Jazmine Sullivan), qui també s’ha reservat les línies del rapeig més sonades. A més ve servit al costat d’un videoclip espectacular, dirigit per Missy Elliot al costat de Dave Meyers, molt en la seva línia, amb looks impossibles (aquests llavis!!!) i balls que ho són encara més.
Jamiroquai – “Automaton”
Un altre retorn sonat per aquest 2017 és el de Jamiroquai, tot un referent de la música funk i el acid –jazz. La banda anglesa és a punt de publicar el seu vuitè àlbum d’estudi “Automaton”, serà el 31 de març, set anys després d’aquell discret “Rock Dust Light Star”. Pel que hem pogut escoltar, sembla que Jay Kay i la seva banda tornen potents. El seu primer senzill, titulat com el futur LP, recorda molt el seu so de finals dels 90, primers 2000, i segons Jay Kay ve inspirat per l’ascens de la intel·ligència artificial i la tecnologia al nostre món actual i en com nosaltres com a éssers humans estem començant a oblidar les coses més agradables, simples i eloqüents de la vida i del nostre medi ambient incloent la nostra relació els uns amb els altres com a éssers humans. Acaben de publicar ja un segon senzill, un mig temps titulat “Cloud 9”, encara que ens quedem amb “Automaton” i el seu video post-apocaliptic, en el que la seva característica màscara adquireix noves funcions. D’altra banda, la banda ja ha anunciat la seva nova gira mundial, que començarà en Àsia i passarà per Barcelona com a part del Festival Cuïlla (7-9 de Julio).
Austra – “I Love You More Than You Love Yourself”
Entre aigues sintètiques i el càlides es mouen els Austra, que acaben de publicar el seu tercer àlbum d’estudi, “Future Politics”. Una vegada més Katie Stelmanis, ànima i veu d’aquest trio de Toronto, esgrimeix la seva base clàssica i operística per completar un LP ple de teatralitat, drama i aquesta mescla de electro-gòtica que tan bé porten abanderant des del seu debut l’any 2011 amb “Feel It Break”. El seu nou àlbum inclou noves perles (negres) al seu repertori, com “Gaia”, “Beyond a Mortal” o aquest “I Love You Habiti Than You Love Yourself”, un subtil retrat de la depressió inspirat en la història de la ex astronauta nord-americà Lisa Nowak, qui recentment va estar a la presó per intent d’homicidi, després de segrestar i agredir a Colleen Shipman, dona a la qual considerava el seu rival per l’amor d’un altre astronauta, William Oefelein, pilot de la marina i part la tripulació del ‘Discovery’ en una missió a l’Estació Espacial Internacional. El culebrot ha donat també per a un videoclip ple de perruques, armes i desassossec, dirigit per M. Blash. El proper Dissabte 8 d’Abril tindrem l’oportunitat de veure en directe aquest i altres “drames” en una nova visita de Austra per terres catalanes. Serà a la Sala Apolo, després de les seves escales per A Coruña, Madrid i València.
Linkin Park feat. Kiiara – “Heavy”
Si hi ha hagut un fet que aquesta semana ha fet correr rius de comentaris ha estat el llençament del nou single de Linkin Park. Quan després de la gira del seu anterior “The Hunting Party” (2014) es van posar a treballar en un nou disc, ja van anar comentant que aquest cop volien probar coses diferents. Però el llençament del single “Heavy” ha agafat per sorpresa fins i tot els més advertits. El tema escollit per anar introduint el nou disc, “One more light”, que es publicarà el proper 19 de Maig, ens ofereix una balada pop-electrónica propera a la radio fórmula i molt allunyada del nu metal dels seus inicis, amb el cantant Chester Bennington entonant amb veu melòdica al costat de la cantant Kiiara una lletra sobre les càrregues de la vida. I ja tenim les xarxes, webs, revistes i cafès dividits entre els que han acollit de bon grat el tema, els que demanen paciència a veure què més inclourà el disc, i els més crítics que s’han llençat en planxa a declarar la mort de Linkin Park. Vosaltres què en penseu?
Incubus – “Nimble Bastard”
I ves per on, casualitat o no, exactament el mateix dia una altra banda californiana decidia posar fi a sis anys d’espera per presentar el primer single del seu nou disc. “If not now when?” (2011) era l’últim disc que teniem del grup liderat per Brandon Boyd, un títol que es va convertir en metáfora de que tocaria esperar molt per un de nou. Però 2017 serà l’any i el 21 d’abril el dia en que podrem per fi descobrir “8”, un nou àlbum que per ara mantenen molt en secret. Només sabem que comptarà amb una col.laboració amb Skrillex i que, pel què diuen alguns locutors privilegiats que l’han pogut tastar, presenta una bona varietat d’estils, combinant el retorn a les arrels del grup amb la maduresa vocal i instrumental que han assolit en 26 anys de carrera. Per ara aquesta guitarrera i encomanadissa mostra de rock alternatiu que porta per nom “Nimble bastard” sona més que prometedora.
Depeche Mode – “Where’s the Revolution”
Amb els alts i baixos propis d’una carrera musical que es remonta ja a 37 anys enrera i el constant haver de lluitar contra el convenciment de molts de que ja mai no tornaran a parir cap himne com els dels 80 i principis dels 90, els Depeche Mode es planten a aquest 2017 amb forces per treure nou disc i emprendre nova gira. “Spirit” sortirà a la venda el 17 de març i fa pocs dies ens el presentaven amb el seu primer single, acompanyat d’un video en blanc i negre dirigit per Anton Corbijn. “Where’s the revolution” es la mostra de que Dave Gahan, Martin Gore i Andrew Fletcher encara tenen coses a dir. Amb el cantant impressionat per les llàgrimes de la seva filla el dia que Trump va guanyar les eleccions, la lletra del single arenga a la revolució del poble en un món dominat per dirigents corruptes, la por i els murs.
Envía una resposta