“M’agrada molt treballar amb nens perque tenen molta veritat”

Amb sis anys, Frida (Laia Artigas) no pot plorar. No vessa una llàgrima quan morta la seva mare, els seus oncles (Bruna Cusí i David Verdaguer) l’adopten i la porten de Barcelona a una masia a la Garrotxa. Ni ploriqueja cada vegada que li treuen sang per descartar una malaltia mortal. En la seva òpera prima, “Estiu 1993“, la jove directora Clara Simó (Barcelona, 1986) recupera la seva pròpia infància i ens ofereix un tendre film sobre la capacitat infantil per superar la pèrdua i adaptar-se. Una pel·lícula on brillen els seus dos joves protagonistes, Laia Artigas i Paula Robles. LA FINESTRA DIGITAL va parlar amb la Carla durant la Berlinale, abans que la pel·lícula guanyés el premi a millor òpera prima i millor film, ex aqueo, de la secció Generation.

La Laia i la Paula estan increibles. Quina valentia tenir la Laia a totes les seqüències de la pel.lícula, no?

M’agrada treballar molt amb nens i fins i tot de vegades em resulta més fàcil que treballar amb adults. Perquè tenen molta veritat. Cal saber gestionar-la i conduir-los una mica, però després et donen unes coses increïbles si els dónes com la base, com l’ambient, perquè això passi. És molt ric. També pateixes molt si no tenen un bon dia“.

Pel què veiem al film, saps encertar amb els nens.

Bé en realitat mai ho saps. Sempre em pregunten quin és el mètode. No hi ha un mètode. Hi ha assaig i error i vas provant. És molt important que ells es creguin el que estan fent“.

Estiu 1993

I això com es tradueix en aquesta pel.lícula?

Vam fer un procés d’assajos molt llarg amb Bruna i David perquè les nenes es creguessin aquestes relacions. Estàvem improvisant hores, per exemple, jugant 4 hores al fet que eren una família. I fent diferents activitats perquè a poc a poc es creguessin aquestes memòries conjuntes que quan estàvem en el rodatge les podíem recordar perquè mai treballem des del guió. Elles mai van llegir el guió. Jo els deia alguna cosa específica que volia que diguessin en la presa o abans però sobretot va ser aquest treball previ“.

I la creació del personatge?

Per a nosaltres era important en el càsting trobar a nenes que s’assemblessin al personatge. Perquè ja tens un treball fet. No has de crear un personatge, parteix una mica d’elles, que fossin elles mateixes. Amb la Laia era molt important que fos una nena de ciutat que potser no tingués una família superconvencional i que amb la Paula fos això, innocència i felicitat“.

I us va costar trobar a aquestes nenes?

Va ser llarg el procés, uns 5 o 6 mesos va estar la directora de càsting, Mireia Juarez, que és molt bona i que va veure com 1.000 nens per a tots els rols de la peli. O sigui que va ser molt intens. De fet, la Laia va ser la penúltima nena que vam veure en tot el procés. Perquè jo deia no la trobem, no la trobem. I quan ja estàvem, ja s’acabaven les nostres opcions, va aparèixer la Laia”.

Escenes de vida real

El títol cita específicament l’estiu de 1993. Havia de ser aquell estiu?

És la meva història. La meva mare va morir quan jo tenia 6 anys. El meu pare ja havia mort. I l’estiu del 93 va ser el primer que vaig passar amb la meva nova família. I si, en realitat, era important mantenir el context per tot el tema de la SIDA. I després que també va ser l’època que vaig passar la meva infància i és bonic retratar-ho així. Vam rodar a la zona on em vaig criar. Arriba un moment que no sé què m’he inventat, que es barregen els records“.

Són records d’una infancia feliç per tant?

Sí, jo crec que la pel·lícula pretén explicar una mica que als nens els pot passar alguna cosa així de forts, però que són molt capaços d’entendre el que significa la mort. Que no cal deixar de parlar clar com adults, perquè un nen de sis anys ho pot entendre. La qüestió és com gestiona els sentiments. I això és una mica del què va la peli, però també aquesta capacitat d’adaptar-se, de posar aquest mode de supervivència i de tirar endavant, que als nens els costa menys que als adults

Parlant d’adultos, els que sembla que pateixen més són els avis…

Per a mi era important aquest retrat de tres generacions. La dels meus avis, que en el meu cas són gent molt conservadora, d’idees de dretes, i tal. I després els seus fills que els van sortir tots a l’inrevés, que van viure aquesta època de llibertat absoluta, super d’esquerres, i després nosaltres que som els fills d’ells i les conseqüències d’això. Era important parlar de la SIDA, que va ser molt forta a Espanya. Jo vaig tenir la sort que no vaig heretar de la meva mare, però també hi ha nens que ho van heretar“.

Amb la por a la SIDA, per mi destaquen els esforços d’integració de la tia, la mare adoptiva, i aquest adequar-se a una nena que no has criat…

Sí, perquè amb sis anys ja ets una personeta. Per a ella, és a més que no és germana de la persona que va morir, és la cunyada. Per als avis va ser també difícil d’entendre. Perquè aquesta nena tenia una mare, la seva filla. I clar, és com substituir aquesta persona, que és molt rar que no sigui de la seva sang per als avis”.

Carla Simon Berlinale

Berlinale

Vas estar a la Talent House, que és una especie de curs per joves creadors, durante la Berlinale. Com va ser l’experiencia?

Jo tenia un material molt personal i necessitava compartir-ho amb gent que el llegís i em donés feedback. Llavors vam fer diversos tallers de guió. Un a la SGAE a Espanya, un altre aquí, un altre a Polònia. El de Berlin va ser el primer durant el Talent i va ser molt bo perquè em va tocar una script editor que havia llegit el guió i vam estar parlant. Això fa dos anys. I des de llavors el guió ha canviat molt“.

I com va anar l’estrena a Berlín?

Superbé. Va ser molt bonic, perquè les nenes no havien vist la peli encara i no em vaig concentrar per a res en la pel·lícula, vaig estar mirant-les. Va venir molta part de l’equip. El públic va connectar molt bé amb la peli. I en el torn de preguntes, en ser una secció de pel·lícules sobre nens, en el públic hi ha molts nens i tenia molta curiositat per saber el que pensen i què pregunten”.

Després de realitzar aquesta entrevista vam saber que “Estiu 1993” va agradar molt al European Market de Berlín, on es compren els drets per altres països. De moment, a Espanya, esperen estrenar-la abans de l’estiu.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies