Imagina que dins teu dorm un mag, un bruixot,… Tu que sempre has renegat de tot allò més enllà de l’empíric, que amb prou feines creus en el poder de les plantes medicinals, i enacra menys del que es desprèn d’altres energies que no siguin les que recarreguen el teu Smartphone. En aquesta tesitura es troba Ángel, el protagonista de “Y Desperté”, la primera novel·la de Jose Cuy, médium, guia espiritual, sanador, clarivident, i ara també, escriptor.
Ángel és un jove de 33 anys, molt racional i amb una carrera molt prometedora en una gran empresa farmacèutica. Durant algunes nits té uns estranys somnis recurrents que li parlen de coses que no entén. La seva empresa es veu obligada a tancar uns dies i Ángel decideix anar a passar-los a la casa de camp familiar. Allà descobrirà certes coses que poden canviar la visió que té de la seva família, d’ell i de tot el que l’envolta. Gràcies al seu amic Ramón, Ángel podrà entendre què està succeint i com afrontar aquest nou repte que la vida li ofereix.
Jose Cuy ens proposa així un viatge iniciàtic que pretén obrir-nos el camí cap al misteri i la màgia ancestral. Un món que no li és desconegut, i és que es pot entreveure fàcilment que hi ha molt de Cuy en els seus personatges. Amb només 7 anys Cuy va contactar amb el seu avi mort, fet que en la seva família no va despertar gran sorpresa, ja que la cosa li ve d’herència. La seva Besàvia era posseïdora d’un do especial, i a la seva tia li deien “Brujita”. Més endavant, en els seus anys mossos, Cuy va ser testimoni de diversos poltergeists que van fer créixer el seu interès per allò paranormal, un interès que l’ha portat fins i tot a descobrir les seves arrels xamàniques, i a ser nomenat home medicina i home esperit per un Xaman natiu americà. Un periple que com a mínim l’ha fet acumular una sèrie d’experiències i coneixements que ara bolca en el seu llibre.
Auto-publicat per Cuy, “Y Desperté” (que es pot comprar a través de la seva pàgina web), lluny de ser el manual de Bruixeria que es pogués esperar d’un autor amb aquest currículum, suposa un exòtic, interessant i amè acostament a un món que per molts ens resulta tan al·lucinant com el que habiten Hobbits o Dracs. El fet de que el protagonista de la història sigui el primer escèptic a alçar la mà, afavoreix la nostra connexió amb una història, que molt intel·ligentment es mou entre desconcerts, sorpreses, i uns somnis que serveixen a més per forjar una estructura narrativa tan funcional com encertada. Potser es trobi a faltar el desenvolupament d’alguns dels subtemes o personatges, com la relació que sorgeix/existeix entre Ángel i Ramón, de la qual ens dóna la sensació de que ens estem perdent moltes coses. També seria d’agrair una revisió ortogràfica i gramatical del text (a veure si alguna editorial s’anima a encarregar-se d’això). Tot i així, el ritme està molt ben agafat, i la lectura, lluny de recórrer a l’adoctrinament, resulta tan lleugera com reveladora.
Envía una resposta