La secció oficial a concurs ha ofert aquest dimecres un retrat íntim de la crisi econòmica que viu el sud d’Europa. A més ens ha acostat una mirada d’allò més convencional a amors que van poder ser i no ho van ser de la mà d’un veterà alemany. Fora de concurs, arribava l’esperada estrena de l’última pel·lícula d’Alex de la Iglesia, “El Bar”.

La crisi econòmica que viu Portugal ha inspirat a la realitzadora Teresa Villaverde (“Los Mutantes” i “Trance”) a escriure i dirigir “Colo“, un drama intergeneracional. Marta viu a Lisboa els problemes de qualsevol adolescent de la seva edat: campanes, els primers amors, la sexualitat,… Però el drama es va desvetllant poc a poc. El seu pare aturat de llarga durada, la seva mare fa malabars amb dos treballs, el que no evita que els tallin la llum i s’hagin de mudar. I mentre la situació a casa es complica, una de les seves amigues es queda embarassada i Marta s’ofereix a ajudar-la.

L'equip de Colo, amb la directora Teresa Villaverde al centre

L’equip de Colo, amb la directora Teresa Villaverde al centre

Colo” és el debut de Villaverde a Berlín, després d’haver concursat a Cannes amb “Los Mutantes” i a Venècia amb “Trance” i “Geschwister“. En un estil parc, sobri, gairebé sense música – amb prou feines alguna ràfega i les cançons de la banda del novio de Marta -, Villaverde va desvetllant aquest petit drama familiar. Un espai com diu un dels personatges “on la família ha d’ajudar-com es fa en les guerres o quan algú està malalt“. Amb algun moment molt poètic, el ritme pausat fa efecte en algun festivaler en aquest setè dia de festival. Encara que ha estat de les poques pel·lícules aplaudida en el passi de premsa de la Competició Oficial.

Si la portuguesa Villaverde concursava per primera vegada a la Competició de la Berlinale, l’alemany Volker Schölondorff (“El Tambor de Hojalata” i la recent “Diplomacia”) participa per quart cop. En  la convencional Return to Montauk, el veterà director ha treballat el guió amb el conegut escriptor irlandès Colm Tóibín, autor de “Brooklyn”. I torna a dirigir a l’extraordinari actor francès Niels Arestrup, que donava vida al general nazi que havia de cremar París a “Diplomacia”, encara que aquí sigui en un paper menor.

Els actors Stellan Skarsgard i Nina Hoss

Els actors Stellan Skarsgard i Nina Hoss

La pel·lícula gira entorn del penediment. Al que hauríem d’haver fet i lamentem no haver fet i al que vam fer i lamentem també haver fet. Max Zorn (l’excel·lent actor nòrdic Stellan Skarsgård) viatja de Berlin a Nova York a fer unes xerrades sobre els seus llibres i eventualment a retrobar-se amb un vell amor (Nina Hoss). Però podran tornar a on ho van deixar? Els records són fets que van ocórrer o són mers records? Rodada en anglès, la pel.lícula pot atraure un públic determinat i provocarà més d’una llàgrima. El passi de premsa ha acollit amb indiferència el film.

També d’Alemanya, hem pogut veure “Beuys“, dens documental dirigit per Andres Veiel sobre la figura de Joseph Beuys, un artista el treball del qual fou descrit en el seu moment com “la brossa més cara de tots els temps”.

Joseph Beuys

Joseph Beuys

La pel·lícula recull entrevistes, interpretacions, lectures, classes, conferències i debats enregistrats en imatge i so, que tracen el retrat d’un avantguardista i instigador amb les seves conviccions i també les seves complicacions. Beuys va ser el primer artista alemany convidat a realitzar una exhibició al museu Guggenheim de Nova York. Havia estat pilot de combat a la II Guerra Mundial, on va ser abatut; i també es va convertir en un dels primers integrants del Partit Verd alemany, on tampoc va abandonar la controvèrsia. Un home convençut que cal fer la revolució a força de provocació i humor, al qual ara podem conèixer a través d’aquest digne documental trenta anys després de la seva desaparició.

I fora de competició, la última producció de Alex de la Iglesia en col.laboració amb Atresmedia. El director basc torna a comptar amb els seus actors fetitxe actuals Blanca Suarez, Mario Casas, Secun de la Rosa i la seva habitual Terele Pavez. Aquest cop ens tanca a El Bar.

Álex de la Iglesia

Álex de la Iglesia

Un matí qualsevol al “Amparo”, un típic bar casta de Madrid, Terele Pavez i Secun de la Rosa, propietària i empleat, s’afanyen per atendre clients i algun sense sostre. Tot d’una, quan un dels clients intenta sortir de l’establiment, és rematat per un franctirador. Comença així una cacera als parroquians del bar. Amb dosis d’humor gruixut, De la Iglesia i el seu habitual guionista Jorge Guerricaechevarría ens interpel·len com a societat. Tots poden ser sospitosos, tots estem sota l’objectiu. Els prejudicis i les mentides afloren.

Molts acreditats han marxat de la projecció, on l’humor resultava potser massa gruixut, però també destaquen les rialles i els aplaudiments dels que l’han acabat de veure-la. Amb gestos de complicitat al seu admirat Chicho Ibáñez Serrador, de la Iglesia sembla recuperar el pols de “El Día de la Bestia” i “La Comunidad“.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies