Diumenge la Competició de cinema va mudar a la televisió. Amb una Agnieszka Holland llançada en un thriller rural que recorda a una barreja de “Miss Marple” i “Caso Abierto” i “Viceroy s House”, un film sobre els últims dies de l’Imperi Britànic a l’Índia que bé podria haver estat una minisèrie de la BBC. Sebastián Lelio ens ha tornat amb “Una Mujer Fantastica” al cinema amb un film sòlid i pausat que torna a encimbellar una dona com ja va fer a “Glòria”.
Després d’haver dirigit alguns episodis de “House of Cards”, la veterana guionista i directora polonesa Agnieszka Holland sembla sentir-se còmoda en el to televisiu. A “Spoor“, adapta una novel·la de la popular escriptora polonesa Olga Tokarczuk. Duszejko és una enginyera civil retirada que viu amb els seus dos gossos en un poble de muntanya entre Polònia i la República Txeca. Animalista militant, en croada permanent contra els caçadors del poble i creient en l’astrologia és capaç de “veure” el passat de la gent en diversos flashbacks a la”Caso Abierto”. Quan els seus gossos desapareixen, emprèn una lluita per recuperar-los.
Agnieszka Mandat-Grabka, l’actriu que dóna vida a Duszejko, resulta particularment encantadora en el seu excèntric paper. El film orbita entre el thriller rural i un cert realisme màgic amb les referències a les venjances animals. Hi ha moments hilarants com quan Duszejko diu “que la recollida de bolets és potser el més inherent al caràcter polonès que es coneix” o es fumen uns porros. Promet diversió però aquest bascular entre dos gèneres no quadra en ocasions. El final m’ha resultat precipitat. I a més no he pogut treure’m de sobre la visió de Miss Marple durant els 128 minuts que dura la pel·lícula.
Fora de competició, vèiem la segona del dia a la Secció Oficial. Després d’haver guanyat premis com a documentalista, la directora britànica d’origen indi Gurinder Chadha aconseguí fama per “Quiero Ser Como Beckham“. A “Viceroy’s House” evoca un dels passatges més dolorosos de la partida de l’Imperi Britànic de la Índia. Al 1947, Lord Mountbatten arriba a la casa del Virrei de l’Índia per controlar la transició del país a la seva independència. En aquest període, ha de prendre una difícil decisió – dividir l’excolònia en dos per crear un Pakistan musulmà i una Índia hindú.
La partició provoca profundes divisions que es viuen fins i tot a la casa del virrei, amb part del servei convertit en pakistanès i una altra part en hindú. La decisió fa mal especialment a Jeet, un jove servent hindú i a Aalia, una secretària de palau musulmana, víctimes d’un amor impossible. Chadha, la família del qual va patir aquells tràgics fets, vol analitzar quin paper va tenir l’elit política- els hindús Nerhu i Gandhi i el musulmà Jinnah i Lord Mountbatten i la seva esposa. Edwina, a qui dóna vida Gillian Anderson (la recordada Agent Scully de “Expediente X“), és presentada aquí com una dona avançada al seu temps que va voler millorar el benestar dels hindús i influir en les decisions del seu marit. La lliçó d’història és certament interessant, però la història d’amor derrapa una mica i no podem deixar de pensar en el gènere autènticament indi del “Bollywood”.
Després de debutar a la Competició de la Berlinale el 2012 amb “Gloria“, que li va valer l’Ós de Plata a millor actriu a Paulina García, el director xilè-argentí Sebastián Lelio torna a trepitjar la catifa del Berlinale Palast. Amb “Una Mujer Fantástica” fa brillar a la fins ara actriu de teatre, cantant lírica i activista, Daniela Vega. Daniela és Marina, una dona enamorada d’un home 20 anys més gran. Quan després de celebrar l’aniversari d’ella, l’home se sent indisposat i mor, haurà de lluitar amb la família d’ell perquè reconeguin el seu lloc i amb el seu propi dolor.
La pel·lícula està sòlidament construïda amb un ritme pausat. I amb una Daniela Vega que broda una realitat que sembla conèixer amb detall. La transsexualitat del personatge i de l’actriu pot jugar a favor que “Una Mujer Fantástica” s’emporti el Teddy Award, el premi LGTB. I la pròpia Daniela es perfila candidata a Ós de Plata com a Millor Actriu.
Envía una resposta