Amb temperatures de diversos graus sota zero i una mica de glamour va arrencar ahir a la nit la 67 edició de la Berlinale. Al Berlinale Palast, va destacar la presència de Richard Gere i el jurat internacional. Amb el director holandès Paul Verhoeven al capdavant, la productora tunisiana Dora Bouchoucha, l’artista islandès Olafur Eliasson, l’actriu nord-americana Maggie Gyllenhaal, l’alemanya Julia Jentsch, l’actor mexicà Diego Luna i el director xinès Wang Quan’an hauran de jutjar els 18 films a competició.

I per no perdre temps, la primera a concurs es projectava després de la gala. “Django” de Etienne Comar. El guionista i productor francès reconvertit en director acudia a Berlín acompanyat de part del seu elenc, entre ells el barceloní Alex Brendemühl, un habitual de la Berlinale. Basat en la novel·la “Follles de Django” d’Alexis Salatko, Comar recrea la persecució nazi que va patir l’estrella gitana del jazz Django Reinhardt.

Django Berlinale

Que la Berlinale obri amb una òpera prima tan feble i sense estrelles només pot obeir a aquesta expiació del passat recent alemany. Els electritzants passatges musicals amb prou feines poden aixecar una història que fa aigües per tots els cantons. Amb un guió que frega el ridícul en alguns moments i un final de telefilm de sobretaula que recorda que no només els alemanys tenen un passat a expiar. Ni la visió de Brendemühl enfundat en un uniforme nazi aixecava la moral de les tropes periodístiques. La indiferència ha estat la resposta al passi de premsa.

La música també era el contrapunt per a una història feble i soporífera a “Barrage“, en l’alternativa secció “Fòrum”. La luxemburguesa Laura Schroeder s’ha servit d’Isabelle Huppert com a ganxo d’aquesta història de mares i filles. La Huppert és Elisabeth, que està educant la néta deixada al seu càrrec per ser una estrella de tennis tal com va fer amb la seva filla. Després de deu anys a Suïssa, Catherine, la mare de la nena, torna per recuperar la seva filla. Davant l’oposició de l’àvia, Catherine rapta a la nena per intentar recuperar el temps perdut. Les interpretacions de Lolita Chammah, que ja ha exercit de filla de Huppert en altres ocasions i de la joveníssima però veterana Themis Pauwels i alguns elements cinematogràfics no sostenen el film.

Barrage

I en la secció Forum creix en el record la primera vista: l’alemanya “Casting“. Una directora de documentals, novata en la ficció, rep l’encàrrec de fer una recreació per a la televisió de “Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant“, l’obra més destacada del mestre Rainer Werner Fassbinder. Pressionada pels directius de la cadena i la seva indecisió, no pot tancar els papers principals a cinc dies del rodatge. Un actor contractat per donar la rèplica en el càsting va poc a poc guanyant-se l’interès de la directora. Però la realitat pot amb els somnis. Davant la pobresa de l’escenari, els estudis de rodatge, el director Nicolas Wackerbarth opta per centrar-se en els personatges. És un exercici de metacine, on sorgeixen molts dels debats del cinema i de la televisió: divisió de gèneres, lluita de poder productor, director, estrella,…

I parlant d’estrelles, el divendres és el dia de Richard Gere que protagonitza “The Dinner” a Competició i del repartiment de “Trainspotting“, reunit per a la seqüela 20 anys més tard.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies