Melanie. The girl with all the gifts
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Un dels temes més recurrents de l’audiovisual fantàstic dels últims anys són les històries sobre morts vivents. El director escocès Colm McCarthy, realitzador de diversos capítols de series de la BBC (Sherlock, Doctor Who, Peaky Blinders, entre d’altres) presenta la seva aproximació a aquest subgènere. En un futur proper, la humanitat ha sucumbit a una pandèmia zombi. A una base militar d’Anglaterra, un grup de científics investiga a un grup de nens, a mig camí entre els humans i els morts vivents, per trobar la cura a l’estranya epidèmia. I qui és Melanie? La nena més singular del grup que juga un paper crucial per a la supervivència de la raça humana.

El film no presenta un tractament original del tema però la seva narració és atractiva i l’atmosfera creada és asfixiant i contundent. Especialment destacable és la primera part, on presenciem les evolucions dels nens infectats i la seva conflictiva convivència a la base amb els soldats i científics. En aquestes escenes McCarthy realitza una posada en escena molt encertada, tremendament suggerent. La segona part, quan l’acció es desferma i s’expandeix, resulta menys interessant i el seu ritme és més irregular, però conté un bon grapat d’escenes memorables per la seva cruesa.

Melanie. The girl with all the gifts

El guió és obra de l’escriptor anglès Mike Carey que adapta la seva pròpia obra homònima. Es tracta d’una narració absorbent que aconsegueix sortir dels llocs comuns vistos en pel·lícules similars i elabora una potent reflexió sobre què és allò que ens fa humans i quins són els nostres límits ètics. Sens dubte, el valor del text es veu reforçat pel treball dels actors, en especial el dels tres destacats personatges femenins. La petita Sennia Nanua és la gran sensació de la pel·lícula. Realitza un treball espectacular amb Melanie, transmetent-nos feresa, però també tendresa i intel·ligència. La seva interpretació és d’aquelles que es manté llarg temps en el record i fou recompensada amb el premi a la millor actriu en el passat Festival de Sitges. Glenn Close i Gemma Arterton també estan magnífiques amb les seves interpretacions de la doctora Caldwell i de la professora Justineau, respectivament.

També destaca la fotografia de Simon Dennis, amb els seus tons marrons i ataronjats que atorguen una estètica melancòlica i amenaçant a tots els escenaris, i la música del compositor d’origen xilè Cristóbal Tapia de Veer, que ja havia demostrat la seva capacitat evocadora en el score de la sèrie Utopia.

Al igual que la coreana “Train to Busan”, “Melanie no és una altra pel·lícula més de zombis, sense ànima, sinó un film elèctric i commovedor, una història viva i consistent que, partint de la seva premissa fantàstica, elabora un potent discurs sobre la consciencia humana. I amb un final… quin final!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies