El día más feliz en la vida de Olli Maki
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El cinema ha representat de molt diverses formes la contraposició èxit-fracàs a l’ésser humà. Una de les més exitoses ha sigut a través de les pel·lícules sobre el món de la boxa, especialment al cinema nord-americà (Rocky, Toro Salvaje, Million Dollar Baby, The Fighter, entre moltes d’altres). El día más feliz en la vida de Olli Mäki, òpera prima del realitzador finlandès Juho Kuosmanen, s’allunya voluntàriament de tots els patrons d’aquest tipus de pel·lícules. El protagonista, el finlandès Olli Mäki, una estrella de l’esport del seu país en els anys 60, no és un boxejador fanfarró a la recerca d’èpica o un ésser turmentat que només troba com a via d’alliberament la boxa. Tampoc El día más feliz en la vida de Olli Mäki retrata una gran gesta o un dia extraordinari. Ni tan sols és una història de boxa.

Olli Mäki és una història d’amor. Una preciosa història d’amor, per cert. I no només sobre l’amor dels dos personatges principals, sinó sobre l’amor en general, l’amor pel que ets, pel que fas i per les decisions que prens a la vida. Olli Mäki fou un boxejador amateur que després d’una bona ratxa de victòries aspira, a l’estiu de 1962, al títol de campió del món del pes ploma. Olli ha d’enfrontar-se a les pressions professionals i a les exigències dels demés que anhelen convertir-lo en un heroi nacional. Però apareix una noia, Raija, i sorgeix l’amor. De sobte, les prioritats d’Olli canvien i, en lloc de matar-se a entrenar i mantenir-se en el pes idea per a combatre, vol passar tot el temps possible amb la seva estimada. Enlloc de ser testimonis de les rutines típiques d’un boxejador abans d’un gran combat, el que presenciem són bucòlics passejades en bicicleta, sopars, jocs i complicitats.

El día más feliz en la vida de Olli Mäki

Al llarg del film destaquen les interpretacions de tot el repartiment, especialment el debut interpretatiu de la jovent finlandesa Oona Airola, en el seu paper de Raija. També està molt ajustat Jarkko Lahti amb la seva recreació de la personalitat i la vulnerabilitat de Mäki. Així mateix, és molt encertada la fotografia en blanc i negre de Jani-Petteri Passi que ens trasllada fàcilment a l’època dels protagonistes.

Distanciat de les constants narratives del cinema de Hollywood, la pel·lícula de Kuosmanen aporta aire fresc al subgènere pugilístic. Trobem una alteració, des d’un punt de vista rabiosament proper, contemporani, del concepte d’èxit com a sinònim d’assoliment, i de derrota com a fracàs. Olli Mäki fracassa a la boxa però aconsegueix quelcom moltíssim més important: triomfa a la vida. Per això el títol d’aquest film.

Kuosmanen, com Olli, s’ha sortit amb la seva i ha aconseguir fer la pel·lícula que volia, un retrat íntim d’un personatge lliure. Com el famós boxejador finlandès, ha aconseguit molts reconeixements (entre ells, el premi principal de la secció “Un Certain Regard” del passat Festival de Cannes i el FIPRESCI dels darrers Premis del Cinema Europeu) però més important que això: ha conquerit els nostres cors amb aquesta preciosa cinta.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies